visualizzare il contenuto principale
Messaggi

Cun les "Aimaries" fora por l‘Advënt y fora por döt l’ann

Vësco Ivo Muser

1. Domënia d‘Advënt, ai 29 novëmber 2020

 

"Les Aimaries"

 

L’agno dl Signur
á anunzié a Maria.
- Y ëra á conzepí por opra dl Spirit Sant.

Ave Maria...

Maria á dit:
I sun la fancela dl Signur.
- Al sozedes cun me sciöche t'as dit.
Ave Maria...

Y la Parora de Dî s'á incarné.
- Y á abité danter nos.
Ave Maria...

Prëia por nos, santa Uma de Dî,
ch'i gnunse dëgns
de ci che Gejú Crist nes á impormetü.

Periun. Dî onipotënt, jüta ite tüa grazia te nüsc cörs.
Cun l'anunziaziun dl agno unse conesciü l'incarnaziun de Gejú Crist, to Fi.
Fa ch'i gnunse dëgns, por i miric de süa pasciun y mort, de rové ala gloria dla ressoreziun. Por Gejú Crist, nosc Signur. Amen.

Mies bunes sorus y mi bugn fredesc te nosta Diozeja Balsan-Porsenú!

„Sön tüa parora: se tó dlaurela por…“

Les Aimaries toca bëgn pro les oraziun plü beles y plü conesciüdes. I podun les capí y perié sciöche en ressumé dla fede cristiana. Dal 13ejim secul incá vëgnel soné “l’Aimaria“. Les ciampanes nes inviëia vigni de da doman, da misdé y da sëra da se tó dlaurela y da medité cun Maria le mistere dl’incarnaziun de Dî.

Dai 15 de agost, da Santa Maria dal Ciüf dal 1954 incá, prëia le Papa vigni domënia y vigni festa les „Aimaries“ publicamënter.

Ciodí periunse pa les "Aimaries"?

Perié ó dí se tó dlaurela por: I s’architun y lasciun ia ci che i sun tl fá. I se dauriun a Chël Bel Dî. I se intenun: ËL é chiló. Döt mët man cun chësta posiziun.

Perié ó dí aldí: „Ciamó denanche conzepí te so corp, ára conzepí te süa orëdla“, dij sant Agostin de Maria. Ascuté cun atenziun. Aldí fora Chël Bel Dî y süa parora danter dötes les atres usc da vigni de. Jí cun Maria le tru dl’incarnaziun de Dî.

Perié ó dí dé resposta: Maria á dé so sce sciöche resposta – zënza savëi ci che ti aspetâ, mo confidan – cina sot la crusc de so möt. Ara resta pro so sce che ara á dé.

Perié ó dí avëi crëta: Chël Bel Dî sá de nos. Degun destin verc ne comana sura nosta vita, nosc dagní ne n’é nia tles stëres. Nos sun pert dla storia salvënta de Chël Bel Dî. Tres Gejú Crist, le möt de Chël Bel Dî y le möt de Maria, se á metü Chël Bel Dî por tres sön nosta pert. Al é sön tru cun nos y nes vá danfora: sura la crusc ala ressoreziun.

Perié ó dí azeté l’inciaria de Dî: Ince a me dij Chël Bel Dî sciöche a Maria: I te adori! Le miraco dl’incarnaziun de Dî suzed dailó, olache al s’incunta le sce de Chël Bel Dî cun le sce dla porsona.  Tla plëna liberté nes lascel tó la dezijiun por la resposta che i dun a süa domanda, sce i azetun süa inciaria.

 

Cun les „Aimaries“ fora por l‘Advënt y fora por döt l’ann

I inviëii düc canc da porvé da se tó dlaurela cun les Aimaries: dala pröma domënia d’Advënt cina en Vëia de Nadé. Magari devëntel spo na buna usanza da vigni de che nes acompagna döt l’ann. Propi chësc „tëmp de Corona“ cun dötes sües malsegurëzes, minunghes, usc, ghiranzes y tëmes nes inviëia da se tó dlaurela con cosciënza por l‘oraziun. Les Aimaries pón perié indlunch:  tratan le cujiné, te bus, da jí cun l’auto, da jí a spazier, te n salf da aspeté, sciöche oraziun pro mësa, da na sentada…, da su o da sora o ince deboriada a d’atri, dadalt o ince daplan.  Ara se trata de na spiritualité da vigni de.

I ves prëii, dantadöt os geniturs y neni, da perié les “Aimaries“ ince cun les mitans y i mituns, da ti fá conësce chësta oraziun.

I diji bel dilan a düc chi che forma cun les „Aimaries“ na rëi d’oraziun che nes liëia tla dlijia locala y tl monn: personalmënter, te families, comunités da ciasa, comunités de convënt, ciases de palsa y indlunch dailó, olache porsones credëntes vir deboriada.

Les „Aimaries“ dess ince ester na oraziun che dá speranza y nes condüj y acompagna fora por la pandemia dl Corona. “Y la Parora é gnüda cern y á abité danter nos” (Jan 1,14) – cun dötes les conseguënzes, dala ciané ala crusc. Gejú Crist conësc la vita umana por esperiënza. Al partësc chësta vita cun nos, cina tl frignun de süa soferënza. Al é le „Dî cun nos y por nos“ – sëgn, ince amesa l’esperiënza dolorosa de chësta maratia y cinamai sura le limo de nosta mort fora.  

Se tó dlaurela por, aldí, dé resposta, confidé y azeté l’inciaria de Chël Bel Dî – sciöche Maria, la uma de Dî. I prëii cun os düc y i prëi ince do osta oraziun.

Osc vësco
Ivo Muser

1. Domënia d‘Advënt, ai 29 novëmber 2020