visualizzare il contenuto principale
Messaggi

Di dla vita 2024 (LADINO VAL GARDENA)

Ivo Muser, Vëscul

4 de fauré 2024

Ladino (Val Gardena)

Traduzion: Theodor Rifesser

„La forza dla vita nes fej marueia: ‚Cie ti jovel pa a na persona nce davanië l mond ntier, sce l à pona da pierder lana?(Mc 8, 36)“ - sota chësc pensier mët la Cunferënza di Vësculi taliana l „Di dla vita“, che vën festejà nce tl 2024 la prima dumënia de fauré.

Tla vita da uni di damandons suvënz: „Tant vel pa chësc?“ Nëus cunescion mesures, valors al limit y valors de tituli. Ëi depënd dala definizion dla persona y possa unì marciadei. La parola „valor“ vën dal’economia, dal marcià. Ilo ala si giustificazion. Ma „l valor“ pierd si sinificat canche l se trata de na cossa che ne à degun priesc.

Avisa de velch da de tel se tratel canche se fajon pensieres sun la persona y sun si vita. La persona ne à nia n valor, la persona à na denità! L filosof Immanuel Kant à capì drët tler chësta cossa canche l dij: „Chël che à n priesc possa nce unì baratà ora cun zeche de auter; chël che ie sëura uni priesc … à na denità.“

La denità ne dëssa nia unì marciadeda. La denità ne vën nia musereda y nia marciadeda, la ne possa nia unì barateda ora y nia unì cumpreda. La ne ie nia lieda a cundizions, ma ie assoluta. Ëila nes straverda dal pericul che la persona posse deventé n mesun per arjonjer n fin. Tan suvënz se lascia pa persones avisé da chësta cunvinzion: Me na persona sana, attrativa, sportiva, plëina de suzes ie „in“. L valor dla vita y dla persona vën suvënz muserà aladò de chël che la persona à y pò, aladò de chël che la à da pité y de chël che la à da mustré su.

L’imagin cristiana de Die y dla persona ie na auternativa tlera, che mët n discuscion la ududes dla persona che vel ncueicundì. La persona à for na denità: dala cunzezion fin ala mort. Nce tres l patimënt, tres handicap y malatia ne và chësta denità nia perduda. Perchël dëssa la persona pudëi murì tenian la man de n’autra persona y nia tres la man de n’autra persona. Dant al dut canche la vita de na persona ie per finé via, dassons ti sté daujin: cialan de crì duta la puscibelteies per alesiré l patimënt dl corp y dla psiche; cialan de fé dut l puscibl per acumpanië la persones n pont de mort umanamënter y spiritualmënter y les stlujan ite tla sozietà; azetan nce i limic dla medejina y ne sfuzan deguni a fé terapies contra si ulentà. Canche la terapies ne arjonj nia plu si fin possun nce les finé via o les lascé demez.

Nëus ne vivon nia dantaldut tres nosta bravura y tres nosta capaziteies, ma tres nosta crëta y cumprenscion, nia tres nosc fé, ma tres nosc vester. Ne on debujën de nes proieté y nes produjer, nëus on me drëde vester. Chësta ie nosta denità. Lascionse entujiasmé dala forza dla vita!

Sciche Cristianes y Cristians crions al „Die che viv“ (cunfr. Dtn 5,26; Ger 23,36; Ebr 12,22 y a.). Chësta dizion biblica de Die uel dé da ntënder che Die ie plën de vita. Tl medemo mumënt nes uelela mustré che dut chël che viv scumëncia pra Die y che la mostra na stiza devina. Te uni persona se spiedelnea zeche dl mister dl Die vivënt. Chësc ie aladò dla cunvinzion cristiana la fundamënta plu sterscia dla denità de uni persona. Da chësc nasc l duvier de defënder la vita umana - dal prim mumënt de si esistënza al pont de mort. La vita tl grëm de loma, la vita handicapeda, la vita dl muciadif, la vita amaleda y n pont de mort y monce la vita dl nemich ie santa. Lascionse entujiasmé dal mister, dala truepa formes y dala denità dla vita nia da paië!

Ulësse rengrazië duc chëi che tres si crëidum al Die che ie la vita y tres la cuscienza dla solidarità de duta la jënt se à dat ca per l dërt ala vita y per la denità de uni persona. Ie ulësse rengrazië duc chëi che sustën la ëiles nia sëules a dì de sci ala pitla vita mo nia parturida che crësc te si grëm. Ie rengrazi duc chëi che stà da pert de chëla sozietà nia tan privilegeda y che à debujën de aiut. Ie rengrazi duc chëi che tres n acumpaniamënt caritatif y tres cures paliatives ti juda ala persones dassën amaledes y n pont de mort a azeté si mort sciche pert dla vita. Ie rengrazi duc chëi che se dà ca per varenté la pesc, la iustizia y la scunanza dla natura, tlo da nëus y sun dut l mond, ajache chëstes ie la cundizions che la persones posse viver deniamënter y segures.

Sci, l ne joa nia a vëncer l mond ma pona a pierder la vita.