visualizzare il contenuto principale
Messaggi

Lëtra da Nadé 2020 (Ladino - Val Gardena)

Vësco Ivo Muser

Nadé 2020

Le tëmp dl Corona nes dëida da sintí y vire n Nadé plü scëmpl, plü sinzier, mo dantadöt plü sot y plü bel.

 

N Nadé …

 

… che nes dëida da reconësce le valur dles bones parores

De infeziuns ne orunse degügn plü aldí nia, mo co fossera pa sce i se tacasson un cun l’ater en chësc Nadé tan particolar le virus dl bëgn y dla speranza? Sparpagnun fora chësc virus cun gesć da orëi bun, cun parores de speranza che dá coraje, cun sëgns che dëida vire. Ciarun de tigní sö i lians y i contac, ince sce i mëssun tigní ite les distanzes. Mostrun ligrëza por la vita, zënza fá tëmes, mo ince zënza neghé i dër prighi. 

 

… che ti scinca vijinanza a chi che á plü debojëgn

Chësc virus á gaujé tröpes vitimes: nia ma amará y tröc morc, mo ince porsones tla plüra, zënza laur, tla depresciun. Al é tröpa jënt vedla che se sënt ciamó plü sora y tralasciada. Al é geniturs de mituns che vá a scora che á te n iade trö deplü problems da tlarí. Families che â bele denant dificoltés é tomades sëgn sot tla crisa. Al é tröpes porsones malsigüdes y plënes de tëma. Al é ëres y mituns che mëss ciamó deplü se temëi dla violënza.

Döta chësta jënt nes dëida da odëi indô le Nadé te süa forma originala. La bona noela dl Nadé nes dij pö che i desson odëi tl müs de Gejú Bambin tla ciané le müs de vigni porsona. Al é le müs dla jënt incër nos ia che i ne un magari mai conscidré. Pro chësta festa da Nadé orunse ciaré da odëi le müs de Gejú tl müs de düc chi che patësc, sides ëi che ëres o mituns y ti lascé sintí insciö che i ti sun dlungia.  Da ponsé a chi che á manco che nos – nia ma materialmënter – é n aspet fondamental de umanité y iustizia. Iö speri porchël che chësc Nadé sides na festa, olache solidarieté, le ester dlungia, le meter averda y le bun cör se mostres te aziuns concretes. Nosc serum á inom solidarieté.

 

… tl sëgn dla mudaziun

La pandemia dl Covid mët na zensöra: Al é sté n denant y al sará n dedô, sciöche pro vigni gran avenimënt tla storia. Chësc Nadé dla pandemia nes fej ponsé do ai mecanismi di sistems economics y dles relaziuns soziales. Ara ne vá nia ma da salvé Nadé sciöche festa dl consum. Ara ne se trata nia de ruvé de revers ala situaziun da denant, mo da odëi ite che le monn se á mudé radicalmënter te chisc ultimi diesc mëisc. Ciarun ince porchël da festejé chësc Nadé 2020 te na manira plü scëmpla y plü sinziera.

Chësc Nadé tan particolar pó nes daidé da ponsé do a nostes convinziuns y a nosc modo de vire y da odëi ite a ci che an pó veramënter rinunzié. Y fora de chësta mudaziun pól nasce le bun por la sozieté. Al sará empü sciöche la nasciüda dl Bambin da Nadé, sciöche le scomenciamënt de na storia nöia.

 

… che nes inviëia da se dé jö cun nüsc tëmps

Te chësc monn segné dala pandemia é dantadöt chi che mëss tó les dezijiuns damaná da se confronté cun la realté da vigni de. Chël ó dí ester arjigná da mudé le punt de odüda, da azeté minunghes che vëgn de por de dala jënt y chirí les respostes aladô. Düc nos un bonamënter debojëgn de n te comportamënt. Insciö pó chësc Nadé n pü particolar daidé da nes lié empü adöm, da nes imparé a conësce indô damí y da odëi ci che la crisa á desdrüt: te nostes relaziuns personales, zënza tigní cunt dles desferënzes soziales y gnanca dles posiziuns politiches de vignun. I mëssun ciaré da capí i fistidi dla jënt, da olache al vëgn les tëmes y desfidënzes dla jënt. Y se damanun ma: Ci pói pa iö fá te mi ambiënt por che la jënt ais indó coraje, speranza y pesc? Ci ne dessi pa desmentié te degun cajo chësc ann da Nadé? Che dessi pa dantadöt rengrazié? Che me adora pa?

 

… sciöche valch de particolar por la “generaziun Covid”

Mitans, mituns y jënt jona patësc bëgn dër por gauja dla malsegurté generala y por la mancianza di contac tla scora y tl tëmp lëde. La “generaziun Covid” se mirita döta nosta atenziun. Ara se trata da imparé da chësta ria esperiënza le respet en confrunt ai atri y responsabilité personala. Le engagement de tröc jogn é sté y é tres ciamó te chësc tëmp, tan particolar y ri, da amiré. Iö á aldí te chisc ultimi mëisc plü gonot di bi sëgns de vijinanza, de aiüt y de compasciun da pert de jënt jona. Ëi é stá bogn da fá nasce fora de n tëmp de limitaziuns n tëmp de svilup. Porchël pó ti fá i gragn chësc ann da Nadé na bela scincunda a mituns y a jogn: i ascuté sö, ciaré da capí süa posiziun, imparé da conësce sües vijiuns por le dagní, odëi sü problems – gonot nüs – che á da fá cun le virus. Y capí co che an pó i daidé da chirí motivaziun y n fin por süa vita che ai á dan da ëi.

I jogn inviëii da ne chirí nia n’alternativa al Nadé, mo da chirí n Nadé alternatif. De cör ves aodi ardimënt y forza da ester bogn da tigní de bones relaziuns, da adoré por os y por d’atri la scincunda de osta vita jona y preziosa, da davagné cun fede y speranza les sfides dl presënt, da ves fá ascuté sö. Insciö daidëise döta la jënt, düc nos, da ne perde nia fora di edli les cosses essenziales – propi sëgn da Nadé.

 

Aodanzes da Nadé

I nes aodi a düc nos chël che Papa Francësch á dit en la Festa de Pasca de ma de chësc ann: „ Piec de chësta crisa podess ma ester sce i ne anuzasson nia la chance che ara nes pita y i se stlujesson ite te nos.”

A düc os na Festa da Nadé plëna de speranza: Gejú Crist, Fi de Dî y fi de na uma umana.

 

+ Ivo Muser, vësco