visualizzare il contenuto principale
Lettere Pastorali

Lëtra pastorala por la Carsëma 2025 (Ladino - Val Badia)

Vësco Ivo Muser

Capiun, ai 5 de merz 2025

N sëgn de speranza te chësc Ann Sant 2025: reconësce i fai, i dé pro y i laoré sö.

 

Cares sorus y cari fredesc te nosta Diozeja Balsan-Porsenú!

Le stüde independënt sön i abusc che nosta diozeja á dé en inciaria, á sciüré sö bindebo de stöp 

nia ma te Südtirol, mo lunc sura i confins de nosta diozeja fora y á descedé reaziuns desvalies: spavënt, dodanza, dolur, sënn, incomprenjiun, mo ince respet, reconescënza, lalt, aprisc y la desponibilité da se dé da fá por che al se müdes valch a livel cultural y de mentalité. Dlungia les tröpes esperiënzes desvalies de soferënza umana él por me personalmënter dantadöt öna na cossa co me fej dër ponsé: la mancianza de na cultura da dé pro fai tl contest dl abus co é stada y é ciamó, ince te nosta diozeja.

Ince sce i baiun tan gonot de pordonn, ince sce i periun pordenanza te vigni Pater noster, ince sce döta la storia dla Bibia nes aconsiëia da odëi ite i fai, ince sce al nes é scinché n sacramënt dla converjiun y dl pordonn di piciá, nes sál gonot ri da baié de colpa y de picé y da nes convertí – ince sciöche Dlijia. Cultura da dé pro fai n‘ó nia dí tigní adascusc i fai, i ascogne, i banalisé, mo al ó dí i nominé, i dé pro y perié pordenanza. Na cultura da dé pro fai se damana sinzirité y ince la desponibilité da nia lascé indô sozeder n tort fat y da ti jí cuntra a iniustizies nöies. Na buna cultura da dé pro fai nes fej umii sciöche Dlijia, mo ince ressoluc tal scombater les mancianzes y les situaziuns de picé te nüsc ambiënc. 

Le parados dla speranza cristiana

La nöt de Pasca é la festa plü grana de döt l’ann liturgich. Bele tla pröma Dlijia ê intenü le tëmp de penitënza da Pasca sciöche preparaziun a chësta festa. Do avëi impié le füch da Pasca y fat l’ingres cun la ciandëra da Pasca tla dlijia scöra, vëgnel intoné l’Exultet. Te chësta ciantia de lalt aldiunse parores stersces: “Veramënter por nia fosson nasciüs sce le Salvatur nes es nia salvé. Oh amur nia da capí dl Pere: por salvé le fant aste dé ca le Fi. Oh picé de Àdam, portadú de salvëza, t’es deventé por nos veramënter de benedisciun, deach’al é sté la mort de Crist a te desdrüje. Oh colpa fortunada, ci gran Redentur che t’as ciafé!”

Chëstes parores contëgn le parados dla speranza cristiana: ince da na colpa plü sota pól nasce na mudaziun – mo zënza relativé le tort fat.  An fej bëgn l’esperiënza che al é colpes che ne vëgn nia pordenades sön chësc monn, almanco nia da pert de porsones tocades. Chësc “cunt” davert resta n fat cun chël che i messun vire te nosta responsabilité. Mo tla löm dla mort y ressoreziun de Gejú Crist indere ne n’él nia plü piciá nia da pordené – sce la porsona i reconësc y damana pordonn.

Le realism dla Bibia

Tröpes de gran figöres dla Bibia nes vëgn presentades sciöche porsones che n’é nia zënza fai. Al contrar. Al é porsones cun fratöres te süa storia de vita. Tla storia de Mosé, por ejëmpl, vëgnel cunté, zënza ascogne ia valch: „Dailó ál odü, sciöche n egizian dê colps a n ebreo, un de sü fredesc. Mosé á ciaré intoronn y canche al â odü che al n’ê zënza degügn dailó, ál copé l’egizian y l’á sopelí tl saurun” (Es 2,11-12). Le re Davide se ciaria sö na gran colpa, deache ël ó avëi la fomena de Urija. Al mëna Urija ala mort por podëi realisé so plan: „Metéde Urija dant, sön le front, olache la batalia é plü döra, spo tirésse da ël zoruch por che al vëgnes toché y möres. (2 Sam 11,15). Di apostui, le cërtl plü dlungia a Gejú, dij l’apostul Merch parores dramatiches, do che al ê gnü apié so maester,: „Spo él düc co l’á lascé y s’un é sciampá “ (Mc 14,50). Y de Saul, co é spo gnü sciöche Paul öna dles figöres plü straordinares dla pröma Dlijia, pón lí tla Storia di Apostui pro la lapidaziun de Stefo: „ I testemoni â lascé jö sü guanc pormez ai pisc de n jonn che â inom Saul …Saul ê a öna che al gnê copé.“ (Storia di Apostui 7,58; 8,1).

Pire, le crëp sterch y Satana 

Degöna atra figöra dl Nö Testamënt, dlungia Gejú, nes vëgn cuntada y presentada te na manira tan avisa, tan via, tan umana sciöche Pire: da öna na pert le crëp sterch, dal’atra la pera da inciamp sön tru! „Crëp“ y „Satana“, alc y basc, cherdada y tomada, entusiasm y tradimënt, dé pro la colpa y nia la capí stá toch adöm. Pire mëss imparé na vita intiera: Al pó ma professé Gejú sciöche le Crist, sce al é ince arjigné da ti jí do sön so tru, de vers dl Golgota, sura la crusc fora cina ala ressoreziun. Tl ultim capitul dl vangele de san Jan, canche Pire vëgn tut ite te so sorvisc da famëi, vëgnel ciamó n iade afronté le falimënt y la deblëza dl minister plü alt dla Dlijia cun le damané trëi iadi do so amur. Ma te chësc contest, ma tla conescënza de süa colpa pól professé: „Signur, tö sas döt; tö sas che i t’ó bun.“ (Jan 21,17).

Plü sterch ne vára nia da le dí: Pire, le crëp dla dlijia, é ince n Satana, n antagonist de Chël Bel Dî! Le discepul che pó gní tres la scincunda de Dî na pera sterscia se mostra ince sciöche al é te süa deblëza umana: n Pire che vá sot, na pera sön strada, na pera te chëra che an pó ciumpedé y tomé – n „skandalon“. 

Degüna atra figöra biblica nes mostra tan tler ci che cultura da dé pro fai cristiana ó dí: nia scuté ia, mo bëgn dé pro i fai, madorí tres i fai, nia se desperé por ëi y pité porsura. Mo da ti ciaré a Pire, le pröm di apostui, ó ince dí cultura da dé pro fai surantó responsabilité zënza insistí do pordonn o comprenjiun.

„I confessi a Dî onipotënt y a os fredesc y sorus …“

Tla tradiziun cristiana ti dijên a ci che i capiun incö sot a cultura da dé pro fai   „at penitenzial“ . Vigni zelebraziun eucaristica mët man insciö. Ia do stál la cosciënza che nos porsones ne desson nia ester la mosöra de dötes les cosses. Nos fajun fai y i adorun le pordonn- sciöche singui y sciöche comunité. Chël Bel Dî nes consënt na cultura da dé pro fai via. Al nes dëida da i reconësce y da i comedé. Chësc porta a na miu conescënza de se instësc y a impulsc de reflesciun nüs.

Pasca, l’evënt zentral dla fede cristiana nes dij: Le Salvatur é le pere dl pordonn! Porchël é na mentalité y na cultura che nes incorajëia da dé pro i falimënc, n comportamënt falé y colpa, dassënn cristiana. Ara ne porta nia a na rotöra, mo al pordonn y a n mëteman danü costrutif y creatif, a na esperiënza de ressoreziun a mesa nostes relaziuns y a nosc monn. Sciöche porsones credëntes podunse speré che chësta impormetüda da Pasca veles ince do i fac de abus tan dolorusc y la manira sciöche ai é stá afrontá.

Podëi se dí i fai un cun l’ater

Cultura da dé pro fai ó dí te chësc contest nia ma dé pro fai che an fej instësc, mo ince azeté che d’atri s’ái diji. 

Chësc ó dí che al se fej n’atmosfera, olache al ne vëgn nia ma perié pordenanza, mo al vëgn ince lascé lerch da azeté y tó sö la critica. Chësta desponibilité desmostra umilté y sinzirité. Ara cheriëia n clima de fidënza che ti dij ales porsones tocades: ostes esperiënzes ne vëgn nia ignorades, osta soferënza ne vëgn nia stopada ia, ostes parores vëgn ascutades. Cultura da dé pro fai é n dialogh vit, olache al pó ince gní baié de verités che fej me. I sun arjigné y arjignada nia ma da dé pro fai, mo i sun ince davert o daverta da m’ai lascé dí dai atri. 

Chësc pó dër renforzé la crëta tl prozes de mudamënt.

Imparé dai fai

Tl vangele do san Jan stál chësta frasa: „I conesciarëis la verité y la verité ves fajará lëdi“ (Jan 8,32). Pian ia da la realté dolorosa, umilianta y da dodé che al é sté fac de abus te nosta Dlijia, messunse nos düc se damané sciöche nos manajun le podëi, l’autorité, la sessualité umana y les relaziuns interpersonales do la vijun cristiana.

Porchël él dërt che i nes fajunse n ejam de cosciënza sinzier y radical a livel personal y ince strotoral, chësc ó dí sciöche Dlijia cun dötes sües istituziuns. Al é fondamental che i se metunse sön la pert dles vitimes y de dötes les porsones tocades da chisc fac. Chëstes toca ince tl zënter de nostes reflesciuns y de ci che i orun fá do avëi analisé y imparé dal stüde sön i abusc. 

Nos düc podun y messun nes damané: Da ci valurs se lasciunse pa condüje te nostes relaziuns? Co podunse pa respeté la dignité de vigni porsona y so dërt do na sconanza fisica y psichica de süa porsona, dantadöt por i plü pici y por la jonëza?

Chiló mëss Dlijia y sozieté roé te n dialogh nü. Zënza ne ti tó da degun vers la responsabilité ala Dlijia, ne podunse nia scuté ia che la maiú pert de violënza sessuala suzed tles families y te n contest familiar, de parentela y de vijinanza. Implü sunse nos confrontá cun la realté preocupanta che violënza sessuala a minorens suzed tres plü gonot tres i social media y l’internet.

Propi deache abus pó suzeder y suzed ince gonot y indlunch – daite y defora dla Dlijia - ól ester na mudaziun radicala de na mentalité cristiana tan umana: da na cultura dl’indeferënza a na cultura de cosciënza ; demez da na cultura da nia se moscedé ite a na cultura de trasparënza, sinzirité y de coresponsabilité. Chësc reverda dötes y düc y i un ince debojëgn de dötes y düc! Na cultura da dé pro fai dërta y sinziera nes fej ince capí: Nia ma i atri pó falé - mo ince iö.

Ciamó n iade: coraje por na cultura da dé pro i fai a öna cun le Vangele

Ne n unse nia imparé da pici insö, che al é da sté ert sce i gnun abiná canche i fajun fai o val’ de mal? Ne unse nia ince sciöche Dlijia massa gonot porvé da desmostré a nos instësc y ince ai atri che i ne fajun nia fai? Mo sciöche porsones, ince porsones credëntes, ne sunse nia zënza fai y “nia fá fai » n’é nia na opziun realista. Porchël tomunse tres indô tla tentaziun da ascogne nüsc fai. Dan da nos instësc. Dan da d’atres porsones. Ince dan da Chël Bel Dî.

Lapró á Chël Bel Dî döt n’atra cultura da dé pro fai! Gejú en porsona é la man co nes vëgn adincuntra, co salva y reconziliëia,  che Chël Bel Dî nes dá - dagnora y tres y tres indô. Dan da Idî che nes scinca tres indô n mëteman da nü ne unse nia bria da ascogne nüsc fai.

Chësta misericordia divina nes ispirëia da svilupé ince tles relaziuns inanter nos na cultura da dé pro fai, basada sön le respet, sön la sensibilité y la bona orenté da imparé. La rotöra plü sterscia sozed olache i ascognun i fai por tëma dles conseguënzes y i bagatelisun insciö. Cun chësta dinamica pó comportamënc falc se slarié fora bel tl chît, zënza che an s’intënes. 

Mo tla löm dl messaje de Pasca pó le odëi ite i fai ester le mëteman de na vita nöia y delibrada.  Insciö ciafa ince le pinsier dla  "colpa fortunada " na dimensciun nöia, plëna de speranza y concreta: reconësce i fai n’ó nia ma dí  desmostré deblëza, mo avëi le coraje da fá le pröm vare cuntra la salvëza.

Pasca, la festa plü vedla, plü importanta y plü grana de nosta fede nes scinches en chësc Ann Sant chë speranza concreta te Gejú Crist, le Cruzifijé y Ressorí; cun süa misericordia nes delibrëiel dales colpes y nes fejel ambasciadësses y ambasciadus por na cultura da dé pro fai, nöia y sceria y insciö se lascel gní pelegrines y pelegrins de speranza.

 

En uniun cun Ël y inanter nos 

Osc Vësco

+ Ivo Muser