visualizzare il contenuto principale
Lettere Pastorali

Lëtra pasturela per la Qurëisema 2022: Ncuei y sën (LADINO VAL GARDENA)

Ivo Muser, Vëscul

Capion, 2 de merz 2022

 

Traduzion: Theodor Rifesser

 

Stimeda surans y stimei fredesc te nosta Diozeja Bulsan - Persenon!

Cun Capion scumencions inò i 40 dis de penitënza per se njinië ca ala festa plù granda y plu vedla de nosc crëidum. Ala fin de chësc troi spirituel iel i dis dl patimënt, dla mort, dla supeltura y dla ressurezion de Gejù, i dis de majera mpurtanza dl Ann liturgich: Juebia Santa, Vënderdi Sant, Sada Santa y la Dumënia de Pasca. Sun chësc troi de viers de Pasca ulëssi ve cunsië n valguna cosses. Ma nce d’autri azënc possa vester sinificatives y de valuta. L me sà de mpurtanza che i sibe puscibelmënter cuncrec. „ Chësc ie śën l drë mumënt; chësc śën l di dla salvëza“, nesc dij l Apostul Paulus bele l prim di dla Qurëisema (2 Kor 6,2).

 

1. Giajuné ncuei

Giajuné ie inò de moda. Na endustria ntiera pieta de uni sort de prudoc per l giajun. Pra l giajun cristian ne dëssa nia me unì purificà l corp ma nce l’ana. Prië, giajuné y dé ai pueresc ie la trëi cosses che vën cunsiedes dala bibla per vester boni de purifiché l’ana. Mpue plu radical ie vel Profet: l giajun che ti plej a Die ne ie nia la tëma de deventé grasc, ma la bona operes. L Papa Franzësch nes lecorda for inò a na sort particulera dl giajun: „ … ënghe la ria ciacules possa mazé, ajache les desdrusc l bon inuem de na persona. La ciacules ie tan zeche de burt! Dant a prima posseles vester da plajëi y da rì, ma ala fin nes mplenësceles l cuer de antium y nes ntussiëia.“ L giajun ne à nia n fin a se nstëss. L dëssa nes deliberé da dut chël che on sëurora y da chël che nes danejea. Nes deliberé per cie pa? Per Die y per la persones; cialé de manco sun sé nstësc, dediché plu tëmp ai autri; pertënder de manco, plu se dé ca; critiché de manco, prië de plu; ti cialé de manco ai gran tituli ti media, ma jì plu sot tl pensier; manco ciacules, plu aiut al proscimo; manco svaië adaut, plu lauré tl chiet, pensé do; giapé ino fam do Chël Bel Die.

 

2. Jì ncuei a pista

Ie ve feje curaje a descuvierjer n sacramënt desmincià: l sacramënt dla recunziliazion.  Ie l feje per esperienza persunela. Ajache sënte nce te mi vita na tenscion danter l crëier y l nia-crëier; danter chël che ulëssi vester y danter chël che son; danter mi vita do l Vaniele y chëla ulache son mo dalonc da Die; danter chël che son stat bon de realisé y chël ulache me ëi lascià jì. L dà trëupa ucajions ulache n po’ fé esperienzes dl perdonn, de se mudé, de fé zeche autramënter o miec. L sacramënt dla penetënza ie  defin ntensif y cuncret - y propi perchël tan preziëus. La ne se trata nia dl picià n generel, l ne se trata nia di picëi di autri, l se trata de me nstëss, de mi relazion cun Die y cun la jënt, de recunëscer y dé pro persunalmënter la gauja dl mel; ma dant al dut se tratela de crì Idie y si amor. Ie é mparà a prijé la pista da doi ponc de ududa: sciche chël che và a se pisté y sciche chël che tol jù la pista. L ie zeche de grand, canche na persona po’ crëier, che Die ie for njinià a perduné, for y daniëura, sce l perion de chësc. Y l ie zeche de grand, che n preve, che ie pu ntëss n piciadëur y adrova perdonn, possa dì a inuem de Die y dla Dlieja: “Ie te assolve da ti picëi“, veramënter zënza sce o ma.

Pruede! Ënghe do ani o dejenëies che ne sëis nia plu jic a pista. La pista à truep da nfé cun l se sentì deliberei y plu liedesc.

 

3. Cunscideré ncuei la Stazions (Via Crucis)

La 14 stazions ie sciche n spiedl te chël che cialon. Se la tò a la lesiera ne à tlo deguna lerch. L cuienamënt y la paroles svaiedes ados pra la Via Crucis ie la cuieneda de chëi che mazerà Gejù. Medité sëura la stazions uel dì: tu nstëss es lerch sun chësta streda, cun ti deblëzes, ti falimënc, ti ferides, ti dumandes daviertes. Cëleti a chël che te ne vëijes nia gën te té nstëss. Tol pea chël che tu ne des nia gën prò: ti fai, ti gaujes, giudizies pesoc sun i autri, ndefrënza, l tumé, l jì a riva, la tëma dal mel y dala mort. La persones che ancunton sun la stazions de Gejù nes dij cosses mpurtantes de nëus y de nosc tëmps - positives y negatives: Pilatus, i saudëies, Maria, Simon de Cyrene, Veronica, l’ëiles de Ierusalem che bredla, duta la jënt sun ëur de streda che muda debota danter „Hosanna“ y „Mbrucëdl sun la Crëusc“!.

La decima stazion conta che n ti à zarà demez l guant a Gejù. Desnut y zënza defendura stal mpé dan chëi che l mbrucerà sun la crëusc, n mumënt de gran umiliazion. L guant ne cuer nia me l corp, l cuer nce ju i misteresc de na persona. A Gejù ti vëni zarëi demez. La paroles taientes che ti vën svaiedes permez toca  sciche na sëita l plu sot de na persona. Chësc vën dant nce al didancuei. Dut scumëncia cun la ria ciacules: Essa bele audi … y fina pona via cun l desdrù la reputazion de na persona. Deguni ne sà avisa, ma duc se tol a dì dl dut. Mo de plu: Duc se tol la liedëza de giudiché, ajache i sà dut de duc y dut miec. Na forma moderna de ti zaré demez l guant a na persona ie la baujies y la mentides publichedes anonimamënter o sota fauz inuem sun i social media dl internet. L resta zeruch persones desdrudes te si sentimënc, cun la crëta perduda, si denità danejeda o finamei desdruda. La ne và nia debujën de na meltra. L tré ora desnut zachëi scumëncia bele cun la ria ciacules y cun l giudiché, che ne cunësc nia dl mistere y dla denità dla persona.

 

4. Ti sté daujin ncuei a chëi che ie unii meltratei, umiliëi y viulentëi

Te chësta ultima enes sons for inò unic cunfruntei cun la plea, l scandal y l picià di meltratamënc sessuei tla Dlieja. Sciche Vëscul me al tucà dassën a udëi tan debota che n possa fé fai te na cossa tan sensibla y zitia. L fej mel a messëi udëi ite che nce sciche Dlieja ons falà y falons, ajache on cialà massa puech sun la vitimes, cun si miseries, si ferides y si gran dulëur.

Ti jì do a chël che ie suzedù y fè prevenzion ie chël che và sën de bujën - da pert dla Dlieja y da pert dla sozietà. Ie vëji ite che messon ti sté do mo deplu sciche Diozeja a chësta nosta ncëria. L fossa n gran var inant, sce n fossa boni de se lië adum danter Dlieja, familia y sozietà, ajache dlonch possel unì dant meltratamënc. Ie ve prëi che l vënie rujenà sinziermënter de chisc meltratamënc, nce sce l ie drët rie y n se fej suvënz ert. Ie ue ti fé curaje a duc chëi che ie unic meltratëi sessualmënter o viulentei, de se dé na sburdla y de tò su cuntat cun l servisc aposta dla Diozeja per chisc caji. Duta la vitimes y chëi che ie a cunescënza de tei caji sibe tla sozietà che tla Dlieja dëssa l fé al savëi. Caji atuei dëssa nce unì dac sëura ala autoritëies cumpetëntes.

 

Jì sun l troi bederieda y adum

La Sinoda mundiela, sun chëla che l Papa Franzësch à tan de crëta, nes ncurajea a se mëter sun streda, a ti jì do a Gejù, ti scutan su a d’Ël y a duc ntëurvia. Nosc tema diozejan „Daujin y deberieda“ nes nvieia a jì deberieda sun chësta streda. Propi sën. Reston te duc i livei dla Dlieja de bon cumpanies liei a d’Ël, che ie mort per nëus sun la crëusc y pona ressuscità.

 

+ Ivo Muser, Vëscul
Capion, 2 de merz 2022

Traduzion: Theodor Rifesser