Zum Hauptinhalt springen
Hirtenbriefe

Lëtra pastorala por l‘„Ann de Sant Ujöp“ (GADERTALERISCH)

Vësco Ivo Muser

Festa de Sant Ujöp, 19 de merz 2021

 

Cun Ujöp da Nazaret fora por chësc ann y fora por nosta vita


Stimades sorus y stimá fredesc te nosta Diozeja Balsan – Porsenú!

Ai 8 de dezëmber dl 1870, en la festa dl’Imacolada, á Papa Pio IX detlaré Sant Ujöp patron dla Dlijia universala. Avisa 150 agn dedô, indô en la festa dl’Imacolada, á Papa Francësch stabilí che al vëgnes zelebré dai 8 de dezëmber 2020 cina ai 8 de dezëmber 2021 te döta la Dlijia catolica n „Ann de Sant Ujöp“. Cun süa lëtra apostolica „Patris corde“ ól fá crësce te nos l‘amur a chësc sant y le aconsié sciöche interzessur y ejëmpl y al ó nes dé inant impulsc spirituai che vá ince sura chësc „Ann de Sant Ujöp“ fora.

„Ujöp, so om, che ê iüst“ (Mt 1,19)

I vangeli cunta dër püch de chël om, a chël che i ti dijun Sant Ujöp. Gnanca öna na parora che al ess dit ne vëgn dant. Ujöp ne é nia n ël da de gran parores; al é n ël di fac. Insciö stál scrit: Ël „à fat, ci che l’angel dl Signur l’á comané y á tut süa fomena pro d’ël” (Mt 1,24).

Al é chël ël che ne mancia mai canche al vëgn adoré. Ujöp vëgn dal chît y é presënt cun süa gran sensibilité, cun na posiziun tlera y n’energia pratica. Al liëia adöm afeziun y forza. Y porchël ti vëgnel confidé da Chël Bel Dî la cossa plü preziosa dla storia dla salvëza: “le möt y süa uma”. Bëgn sis iadi ciafunse tl vangele de san Matî chësta afermaziun!

Ci él pa tl cör de chësc ël? “Ujöp, so om, che ê iüst” – insciö le caraterisëia la Sacra Scritöra (Mt 1,19). Chësc ó dí: al é na porsona indortöra, da podëi se lascé daldöt sön ëra; na porsona orientada sön Chël Bel Dî y sön ci che i atri adora; na porsona che vá tla dërta direziun.

Ujöp ne capësc nia le gran mister de Maria. Mo al ne iudichëia gnanca ma do ci che al vëiga; al á la orëdla fina por na verité sota che superëia ël instës y düc nos. Ujöp se möi aladô de chël che le popul de Israel á arpé da Abraham y che al á tres indô, gonot te situaziuns ries y soferëntes, messü imparé da nü por jí inant. Pro la vocaziun y pro le tru de Ujöp toca ince – sciöche pro döta la storia de Israel – le scür dl’incomprensibilité de Dî.

Te Ujöp, le iüst, vëigon tler, che an ne pó nia avëi Gejú zënza sües raisc ebraiches y che le ebraism é la tera sön chëra che ara é chersciüda la fede cristiana. Esson pö nos Cristians reconesciü y sotrissé chësc plü gonot tla storia!

Gejú é ebreo. Maria y Ujöp é ebrei, sciöche ince i apostui y les prömes discepoles y i pröms discepui de Gejú.

Antisemitism da pert di cristians é n gran picé y na blasfemia, sciöche i papesc Jan Paul II, Benedët XVI y Francësch á tres indô sotrissé. Antisemitism ó dí taié ia les raisc dla fede che nes tëgn sö (cfr. Rom 11).

Ci importanza á pa spo Ujöp por le möt Gejú, che ne vëgn nia da d’ël, mo é nasciü da Maria tres na forza che vëgn da Chël Bel Dî?

Al é important por integré chësc möt tla impormetüda che le profet Natan ti á fat al re Davide y por ti dé le inom “Gejú”. N inom che dij fora y ressumëia te öna na parora döta la misciun de Gejú: „Al salvará so popul da sü piciá” (Mt 1,21). Tan tröp che Ujöp ti á dé inant a chësc möt y jonn Gejú – chësc pón bëgn dí zënza tomé te speculaziuns falzes – dla posiziun fondamentala de Abraham y dl popul ebraich!

Ujöp, compagn de iade y interzessur

Cun le passé di secui é Sant Ujöp gnü patron por tröpes intenziuns – n sëgn che an ti á devoziun y che al é bëgnorü. Tröpes ëres y tröc ëi sura döt le monn le venerëia sciöche so santinom. Te Südtirol é Ujöp le inom da ël che vëgn dant le plü gonot.

Invocun Ujöp sciöche patron de döta la Dlijia: por che i se tignunse sciöche Dlijia ala Parora de Dî; por che nos sciöche Dlijia cuntunse veramënter sön Gejú y so vangele, sön ci che al se damana, sön süa orenté, sön so mister. Ara se trata de SÜA Dlijia, nia de na Dlijia do nosta orenté y nüsc plans. La Dlijia ne n’é degun partí y degöna firma. Ara é “sëgn y stromënt” (Conzil Vatican II) y dess tigní via la domanda do Chël Bel Dî sön chësta tera. Nos sun cherdá da ester na Dlijia miscionara che ne se roda nia incër se instëssa. Porchël periun ma gonot por interzesciun de Sant Ujöp: Signur, descëda tüa Dlijia y mët man pro me!

I le invocun sciöche patron dla familia: che matrimone y familia ciafes so valur y so sostëgn; che i ti fajunse coraje a jënt jona da mëte sö familia y da scinché inant vita nöia. I le invocun por che om y fomena, geniturs, mitans y mituns pois sintí y proé tan important che al é da se porté respet, da ester misericordiusc, da pordené y da damané pordenanza. Nos düc un ciafé val’ merscia tla familia, da chëra che i gnun y nos düc savun ince che al ne esist nia la familia perfeta y ideala, deache i sun porsones che fala ince. Por nos sciöche Dlijia él important che, ince sce n matrimone vá indalater, ara vais da jí en tru de reconziliaziun y de pordenanza. Les porsones atocades adora valgügn che ti stais dlungia cun süa amizizia y so aiüt y ince n acompagnamënt bëgnorü y plëgn de comprenjiun tla pastoral.

I le invocun sciöche patron di ëi y di peri: che i ëi y peri fejes ci che ti aspeta, ne ti sciampes nia ales responsabilités y ne mances nia dailó, olá che ai é adorá. Tan atuala che ara é la figöra dl "vardian“ y dl „protetur“ – dantadöt sce ara se trata de mituns y jënt jona, de süa dignité, so svilup y sü dërc. “Le monn adora i peri, mo al refodëia chi che sá ma da comané sura i atri atri por implí so öt; al refodëia chi che fej confujiun danter autorité y autoritarism, …” scrí Papa Francësch te süa lëtra sura Sant Ujöp. La “festa dl pere” ai 19 de merz pó nes recordé l’importanza di peri y ëi te nostes families, tla sozieté y tla Dlijia; na sozieté olá che al mancia la figöra dl pere porta a de gragn defizic – nia inultima ince por le svilup religius de mituns y jonëza.

I le invocun sciöche patron cuntra la violënza sön les ëres: che i sunse a öna da dí n “no” sterch a vigni violënza cuntra les ëres. Sciöche comunité él da dodé che massa tröc ciara tres ciamó demez y bagatelisëia cinamai gonot chësta violënza. Violënza cuntra les ëres vá da opresciun psicologica cina a agresciuns fisiches pesoces, che porta val’ iade a catastrofes familiares. Ince le sfrutamënt sessual é na ferida sota ala dignité dla ëra. Chësc pó sozede tla familia sciöche ince tla prostituziun. Papa Francësch dij te süa pordica en Nanü 2020: “ Vigni violënza cuntra les ëres é na profanaziun de Dî. Dal corp de na ëra él gnü la salvëza por l’umanité. Da sciöche i tratun le corp dla ëra conesciunse nosc livel de umanité.”

Le invocun sciöche patron dles porsones che laora: che les condiziuns de laur y de paiamënt danter nos sides iüstes; che les ëres ciafes por so laur le medemo paiamënt di ëi; che les leges dl marcé, dla rentabilité, dl incremënt dl profit ne sides nia les uniches a valëi; che avëi y capital vais a bëgn dles porsones y nia al contrar; mo ince che i ne se desmentiunse mai che la porsona cun so ester vel deplü che le laur y sües prestaziuns. Nos ne viun nia por lauré, mo i laurun por vire. La porsona adora tröp deplü co ma efiziëza, produtivité, profit y ativité. Laur é tröp deplü co ma n job! Se dé da fá por en bun post de laur sigü é gnü cun la crisa dl Corona ciamó plü nezesciar. Tan important che al é da daidé chës porsones che adora sëgn veramënter aiüt!

Le invocun sciöche patron por na bona mort: che i viunse aladô da podëi lascé chësc monn en pesc cun düc; che i podunse dé cunt de nosta vita y che nosta mort sides chë incuntada, por chëra che nos porsones sun gnüdes cheriades y orüdes. Odëi Ujöp sciöche patron de chi che é da morí fej pert de na pastoral che é dlungia ala jënt te tëmps, olá che al crësc la tëma iustificada de tröpes porsones vedles y püres da messëi passé sües ultimes ores sön chësc monn bel da sores.

I le invocun sciöche le patron de nüsc raiuns: che nos porsones, a chëres che al ti é gnü scinché y afidé chësta bela tera rica sciöche daciasa terester, tratunse cun reconescënza, responsabilité, respet y mosöra döta la Creaziun; che i se dunse da fá por na buna convivënza danter i grups etnics; che i se daidunse un cun l’ater da se sintí daciasa zënza ne stlüje fora degügn y che chësc daciasa o chësta “Heimat” ne n ais nia da fá cun idees nazionalistiches y ne tomes mai plü sciöche tl tëmp dl fascism y nazionalsocialism te na ideologia de “sanch y tera”. Y mai ne orunse se desmentié: nosc punt de odüda en cunt a porsones de n’atra cultura, n ater lingaz, n’atra mentalité y religiun mët man te nosc ce. Le lian danter ponsé, baié y fá é dër strënt – tl bun y tl mal.

Invocun Sant Ujöp ince te chësta pandemia dl Corona: che i podunse capí les dezijiuns personales y soziales che mëss gní tutes te chësc tëmp particolar y tan ri da manajé. Y impó pón dí che chësta esperiënza de Corona é ince por porsones credëntes n tëmp de salvëza, n tëmp de varijiun che nes müda y nes renforzá – sce i orun. Papa Francësch ó propi sëgn, tl tëmp de Corona, chësc ”Ann de Sant Ujöp”, deache al pënsa a tan de porsones che “ne vëgn nia dant ti titui di foliec y dles revistes, ne é gnanca te val’ show tla televijiun, mo che scrí incö zënza dübe öna dles plates plü importantes de nosta storia: doturs, infermieres y infermiers, personal ti supermarciá, personal che puzenëia, chi che fej sorvisc d’assistënza, trasportadus, forzes dl ordin, volontars, proi, porsones de convënt y tröpes, tröpes d’atres che á capí che degügn ne se salva da susc… Düc pó odëi te Sant Ujöp, n ël tan modest, na porsona presënta vigni de, discreta y chîta, n interzessur, n sostëgn y na guida ti momënc de dificolté… A düc chisc ti vá nosta reconescënza y nosc dilan.”  

„I crëii che Chël Bel Dî operëia tres sü sanc“

Un che se damana te na manira particolara l’aiüt de Sant Ujöp é Papa Francësch. I me recordi ciamó avisa che, da mia vijita „ad limina” d’aurí 2013, n mëis do che al ê gnü lité, ál dit a nos vëschi che al â na statua de Sant Ujöp te so ofize. La particolarité de chësta statua é che ara mostra n Ujöp che dorm. Papa Francësch á cunté che al scrí tres indô sü fistidi y sües preocupaziuns sön de pices zetoles y les mët sot al plomac de Sant Ujöp. Dlun se la rion ál ciamó dit le Papa: “Les zetoles vëgn tres deplü”. Y ál á injunté en confidënza: “I crëii che Chël Bel Dî operëies tres sü sanc. I sun dla frëma convinziun che Sant Ujöp, che â sciöche misciun de vita le compit da ciaré de Maria y Gejú, ne se desmëntia nia de me, de os, de döta la Dlijia.”

Sciöche sëgn de oraziun y de veneraziun ói zelebré la santa mëssa en chësc “Ann de Sant Ujöp” ti dui Doms da Porsenú (19 de merz) y da Balsan (1 de ma) y te dötes les ot dlijies parochiales de nosta diozeja, dedicades a Sant Ujöp y ti afidé le tru de nosta Dlijia locala al “Patron de döta la Dlijia”. I inviëii düc i credënc, les comunités de ploania y de convënt da ti jí sot al significat de Sant Ujöp tla storia dla redenziun tres l’oraziun, te incuntades cun la Bibia, te discusciuns de fede y tl’anunziaziun.

Por interzesciun de Maria, Uma de Dî y de Sant Ujöp ves benedësces y ves acompagnes Idî tla Trinité che nes conësc, operëia danter nos y ne se desmëntia nia de nos. Cun chësta crëta y cun chësta speranza podunse ti jí adincuntra ai dis da Pasca de pasciun, mort, sopoltöra y ressoreziun de Gejú, ala festa dles festes.

Osc Vësco

+ Ivo Muser                       Festa de Sant Ujöp, 19 de merz 2021

 

Injunta ala lëtra pastorala - N sëgn che foss poscibl tl „Ann de Sant Ujöp“

En ocajiun dl „Ann de Sant Ujöp“ feji la proposta da ponsé do sce mëte sö le 19 de merz sciöche de santú ofizial y publich te döt Südtirol. La competënza por fá chësc ne n é sambëgn nia pro nosta Diozeja Balsan – Porsenú, mo ma pro le Consëi Provinzial y pro la Junta Provinziala. Al ó ester n consens comunitar y na dezijiun politica.

Da pert dla legislaziun infora é chësc vare poscibl. Le regolamënt nazional dles festes conzed a vigni comune la festa de so patron sciöche de santú ofizial (p.e. a Roma la festa de San Pire y San Paul ai 29 de jügn, a Trënt la festa de San Vigile ai 26 de jügn, a Milan la festa de Sant Ambroje ai 7 de dezëmber, a Firenze, Genova y Torino la festa de San Jan Batista ai 24 de jügn, a Napoli la festa de San Gennaro ai 19 de setëmber…)

Te Südtirol él gnü detlaré cun delibera dl Consëi y dla Junta Provinziala le lönesc de Pasca de ma sciöche festa de patrozine. Cun delibera dl Consëi y dla Junta Provinziala fossel tres poscibl da baraté le lönesc de Pasca de ma cun le 19 de merz, che é dal 1772 incá la festa dl sant patron Ujöp, sciöche de santú ofizial.

Deperpo che düc i atri dis da festa é tla Talia competënza dl stat o é regolá dal Concordat inanter la Santa Sede y la Republica Taliana, é na te festa de patrozine tla competënza dl Consëi y dla Junta Provinziala dla Autonoma Provinzia de Balsan.

Porater: Dal Conzil Vatican II incá ne n é le lönesc de Pasca de ma nia plü tl calënder liturgich dla dlijia. Al é gnü straiché zënza gní sostituí. Pasca de ma, la festa dla gnüda dl Spirit Sant sön la Dlijia che nasc, stlüj jö y coronëia do cincanta dis le tëmp da Pasca y döt le certl dles festes da Pasca. Le lönesc de Pasca de ma é tla liturgia dla dlijia n de da laur; le 19 de merz indere é na festa solena dla Dlijia.