Zum Hauptinhalt springen
Hirtenbriefe

Lëtra pasturela per l „Ann de Sant Ujep“ (GRÖDNERISCH)

Vescul Ivo Muser

Festa de Sant Ujep, 19 de merz 2021

 

Cun Ujep de Nazareth tres l ann y tres nosta vita

 

Mi bona surans y mi bon fredesc te nosta Diozeja Bulsan - Persenon!

Ai 8 de dezëmber dl ann 1870, Festa dl’Imaculata, à detlarà l Papa Pio IX. Sant Ujep Patron dla Dlieja universela. Avisa 150 ani dò à fat ora Papa Franzësch che l vënie festejà dai 8 de dezëmber 2020 ai 8 de dezëmber 2021 te duta la Dlieja catolica l „Ann de Sant Ujep“. Perchël al nce scrit na lëtra apustolica dal titul „Patris corde“ che uel motivé a udëi te Sant Ujep n mediatëur y n ejëmpl per duc nëus.

„Ujep, si uem, fova na persona iusta“ (Mt 1,19)

I vanielesc rejona plutosc puech de chël uem, che nëus tlamon Sant Ujep. Nianca na parola che ël ëssa dit vën repurteda te duta la Sacra Scritura. Ujep ne fova nia un dala truepa paroles, ma l cialova plutosc sun chël che fova da fé. L ie scrit che „ël à fat, sciche l angiul dl Seniëur ti ova cumandà y à tëut su si fëna te si cësa.“ (Mt 1,24) Ujep fova na persona sun chëla che n pudova se lascé; ël cialova de capì la ntenzions de Die y de capì i debujëns di autri. Ujep ne capësc nia l gran mister de Maria, ma se adatea ala urità plu sota che no ël y no nëus son boni de ntënder. Ujep se muev aldo de chël che l popul de Israel à arpà da Abram. Tres Ujep, l iust, se stlarësc la urità che ne pudon nia avëi Gejù zënza recunëscer si ravises ebraiches y che l ebraism ie la tiera sun chëla che ie chersciù l crëidum cristian. Chësc assans nëus Cristians messù dé pro y recunëscer plu suvënz tla storia! Gejù, Maria y Ujep y nce i prim apostuli fova duc cumëmbri dl popul ebraich. Antisemitism da pert di cristians ie perchël n gran picià y na blasfemia coche à dit nce for inò i Papesc Giuani Paul II., Benedët XVI. y Papa Franzësch. L Antisemetism ulëssa dì, taië ju la rama sun chëla che nosc crëidum ie chersciù su.

Ujep, sciche cumpani de viac y nterzessor

Ti seculi passei ie Sant Ujep deventà patron de truepa istituzions y persones: n sëni chësc che l ie bënulù y aprijà dala jënt. Truep ëi y ëiles sëura dut l mond l venerea tres si santinuem. Te Südtirol ie Ujep l inuem che vën dant l plu suvënz pra i ëi.

Cherdon su Ujep sciche Patron de duta la dlieja universela y prion che l nes jude sciche cumëmbri dla dlieja a se lascé sun la parola de Die. Che son boni de realisé SI Dlieja y nia na Dlieja coche nëus la ulessan. La Dlieja ne ie nia n partit o na mpreja; la ie n sëni y n mesum - coche dij l ultim Cunzil - per tenì viva la dumanda do Die sun chësta tiera. Nëus son cherdei a deventé na Dlieja missionera che ne se muef nia me sun se nstëssa. Perchël prion cun Sant Ujep: Seniëur, chërd ti Dlieja y scumëncia pra me.

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron dla familia: Che  l matrimone y la familia vënie revalutei. Che jënt jëuna ebe l curaje de mëter su na familia y ti dé vita nueva ai mëndri che vën do. Che genitors, mutans y mutons posse fé esperienzes de coche n toca da viver deberieda, cialan l un sun l auter y de perduné y unì ancontra ulache la va debujën. Per nëus sciche Dlieja iel de mpurtanza che, nce sce n matrimone vede ndolauter, reste na streda de recuziliazion y de perdunanza.

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron di ëi y di peresc: Che i ëi y i peresc sebe da fé chël che n se aspieta da d’ëi y che i ne se n muce nia canche l ie da sëurantò respunsabelteies. Papa Franzësch scrij: „L mond adrova de bon peresc, ma nia despoc che sà me da cumandé y nia tei che giamieia l’autorità cun l autoritarism.“ Propi l di dl pere ai 19 de merz nes dëssa judé a lecurdé, ce mpurtanza che à l pere te na familia y tla sozietà. For plu y plu vën ala lum i defizic pra mëndri y jëuni ulache mancia la figura dl pere.

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron contra la viulënza de viers dl’ëiles: Che son duc a una cun n „no“ sterch de viers de uni sort de viulënza contra l’ëiles. Messon se daudé che l ie for mo tei danter nëus che bagatelisea la viulënza contra l’ëiles. Nce l sfrutamënt sessuel dl ëiles ie na ferida grievia ala denità dl’ëila. Chësc po’ suzeder tambën tla families che tres la prostituzion. Papa Franzësch à dit te si perdica per l Ann nuef 2020: “Uni viulënza contra n’ëila ie na profanazion de Die, ajache dal corp de n’ëila ie ruveda la salvënza per duta l’umanità. Da coche traton l corp dl’ëila udons nosc livel de umanità.“

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron di lauranc: Che l sibe garantì cundizions iustes de lëur y de paiamënt. Che l’ëiles giape per si lëur l medemo paiamënt di ëi. Che l avëi y l capital vede a bën dla persona y nia contra d’ëila. Nëus ne vivon nia per pudëi lauré, ma lauron per pudëi viver. Cialé che la jënt ebe da lëur nce sën ti tëmps dla pandemia ie n duvier che aspieta de vester ressolt cun prëscia. Sën muessun ti judé dant al dut a chëi che a propi debujën de aiut.

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron per na bona mort: Che son boni de viver a na maniera de pudëi lascé chësc mond n pesc cun duc. Ujep Patron de chëi che ie sun pont de mort dëssa ti dé curaje a duta la jënt vedla y amaleda che se tëm te chisc tëmps dla pandemia for plu y plu che i resta dasseui ti ultims dis de si vita.

Cherdon su Sant Ujep sciche Patron de nosc raions: Che son boni de mantenì chësc bel toch de tiera che nes ie unì scincà sciche nosc ncësa, cun respunsabeltà y respet de viers de dut l crià. Che son boni de cunviver positivamënter cun duc i grups etnics che viv tlo da nëus. Che ti pruibion nia l ncësa a d’autri che uel unì tlo da nëus. Che „l ncësa“ ne vënie nia lià a idees nazionalistes, fascistes y nazionalsozialistes. Y cialon de nia se desmincé che nosc pont de ududa n cont dla persones d’autra cultures, d’autra rujenedes, d’autra mentaliteies y d’autra religions nasc for y dant al dut te nosc cëves. L liam danter l pensé, l rujené y l fé ie drët strënt - tl bën y tl mel.

Cherdon su Sant Ujep nce sën tla pandemia dl Corona: Che son boni de udëi ce dezijions personeles y sozieles che l ie da tò te chisc tëmps tan riei da manejé. Papa Franzësch motivea danter l auter chësc ann dedicà a Sant Ujep propi cun l bujën de se lecurdé de chëla truepa persones „che ne ie nia da udëi sun i tituli dla zaites o sun vel Show dla televijion, ma che scrij segurmënter ncueicundì na plata dla storia de gran mpurtanza: dutores, nfermieres y secudienc, laurantes y lauranc ti supermarcëies, l personal che puzenea, che mëina ncantëur jënt y roba, ulenteres, prevesc y munighes y truep d’autri che à capì che degun ne ie bon de se salvé da sëul … Duc possa cherdé su Sant Ujep, chësta persona chieta, lezitënta y discreta, che l jude te chisc tëmps tan riei … A duc chisc ti và nosc rengraziamënt y recunescimënt.“

„Ie crëie, che Die realisea si ulentà tres si Sanc“

Un che se damanda drët suvënz aiut da Sant Ujep ie l Papa Franzësch. Me lecorde mo drët bën, canche son stat l prim iede a crì l Papa - n ti dij a chësta prima vijita „ad limina“ - coche l nes à cuntà a nëus vësculi, che l à te si majon na statua de Sant Ujep, ma de n Sant Ujep pundù, che dorm y che l mët si prieres a Sant Ujep scrites sun de pitla zedules sota l plumac dl Sant ite y che l numer de zedules devënta for majer. Y pona nes al mo dit s’la rijan: “Ie son segur che Sant Ujep, che à tan cialà sun Maria y Gejù, ne se desmëncia nia de me, de vo y de duta la Dlieja.“

Sciche sëni de priera y de venerazion ulëssi festejé l’eucarestia ti doi Domes de Persenon (19 de merz) y de Bulsan (prim de mei) y te duta la ot pluanies che à si dlieja dedicheda a Sant Ujep.

Sun nterzescion de Maria, loma de Die, y de Sant Ujep ve benedësce y ve acumpanie Die, che nes cunësc, che opera danter nëus y che ne se desmëncia nia de nëus. Cun chësta crëta y chësta speranza pudons ti jì ancontra ai dis de Pasca, la festa dla festes.

Vosc Vescul

+ Ivo Muser                                                Festa de Sant Ujep, 19 de merz 2021

 

 

Njonta ala lëtra pasturela - N sëni che fossa puscibl per „l ann de Sant Ujep“

 

N ucajion dl „ann de Sant Ujep“ feji la pruposta che l di 19 de merz devënte Festa publica y ufiziela te dut Südtirol. La cumpetënza per fé chësc à sambën l Cunsëi y la Jonta Pruvinziela y nia la Diozeja. Da pert dla legistlazion fossa chësc aldidancuei puscibl. Uni chemun possa detlaré n di al ann sciche dì dl Patron. Tlo te Südtirol ova detlarà l Cunsëi Pruvinziel l Lunesc de Pasca de Mei sciche di de Festa patronela. Nscì fossl inò puscibl detlaré l di 19 de merz, che ie dal 1772 Festa dl Patron de nosc raion Sant Ujep, sciche Festa publica mpede l Lunesc de Pasca de Mei.

Do l ultim Cunzil ne ie l Lunesc de Pasca de Mei nia plu na festa liturgica, ma me plu n di da lëur sciche duc i autri, alincontra ie l 19 de merz liturgicamënter na gran Festa dla Dlieja.

Cun chësta pruposta ne ti unissl tëut a deguni nia. Duc ëssa inant la puscibeltà de se nuzé de n di de si Patron coche udù dant dala lege statela.

 

Traduzion y ressumé Theodor Rifesser