visualizzare il contenuto principale
Lettere Pastorali

Lëtra pastorala po le de dla Solidaritè

Vësco Ivo Muser

3. domënia de Carsëma, de dla solidarieté, 12 de merz 2023

Ladinisch (Gadertal) - ladino (Val Badia)

 

Giulan

 

Stimades sorus y stimá fredesc te nosta Diozeja Balsan – Porsenú!

La reconescënza n’é nia ma espresciun de n bun comportamënt. Ester reconescënc é na manira de fá che mostra sö na vijiun de vita. Ciamó deplü: reconescënza é oraziun. Cun rengrazié  reconesciunse che i ne podun nia fá  a manco un dal ater, che  i depenun un dal ater y che nes adorun un cun l’ater. Cun rengrazié reconesciunse ince che i sun nos chi che ciafa: i respognun al amur che nes vëgn scinché.

Rengrazié – sides tl dé che ince tl ciafé – fej bun y nes delibrëia dala surité. N « dilan” renforza raporc, superëia i punc scürs dl egozentrism y nes dëida da fá conferta cun i atri.

A ci conëscion pa che i sun cristianes y cristians?

Gejú nes dá na resposta tlera: “A chësc conesciará düc ch’i sëis mi discepui: sc’i s’orëis bun un al ater.” (Jan 13,35) L’amur por les porsones deura le tru che condüj a Chël Bel Dî.

Ester cristiana o cristian ó dí vire en comuniun cun Gejú Crist ; chësc raport se concretisëia tl sorvisc por y cun la porsona. Amur al proscim é la cherta d’identité cristiana, la desfidada che mët vigni de ala proa nosc amur por Chël Bel Dî.

Les dimenjiuns fondamentales dla Dlijia

Sorvisc al proscim, liturgia, la bona noela, la vita por la comunité: chëstes cater dimenjiuns toca adöm y fej fora l’essënza dla Dlijia. Chëstes cater dimenjiuns realisëia deboriada l’ester cristians. Porchël ves incorajëii da ciaré de mantigní n ecuiliber danter chëstes – ince sce al é gonot ri y impegnatif. Ci che al vëgn pordiché y zelebré la domënia mëss ince ciamó valëi le lönesc.

Dlungia y deboriada

Dala caritas de ploania ales comunités de convënt, al KVW y Acli, dala comunité de san Vinzenz a Unitalsi, da tan de colaboradësses y colaboradus dl ciamp sanitar y tles istituziuns soziales che á fat n laur tan prezius, dantadöt tratan la pandemia: ci grazia che i un da avëi tan de porsones che se dá da fá por i atri y dëida insciö da costruí na sozieté solidala. Dötes chëstes porsones porta ite le messaje dla Bibia tla vita da vigni de; ares vá intoronn a lauré cina söl ur dla sozieté, osservëia, lascia sintí süa presënza y ascuta pro. Ares dëida les porsones a se daidé instësses – cun aiüc finanziars, cun baié, ince cun les mené da istituziuns profescionales sciöche la Cartitas diozejana. Al ti vá nosta reconescënza a chëstes istituziuns, mo i ne podunse nia ma sburlé döt sön ëres. Caritas y solidarieté é na misciun por nos dötes y düc!

Solidarieté cun i plü debli danter nos

Al é na responsabilité de vignöna y vignun che ne pó nia gní sburlada demez, delegada y surantuta da d’atri. Nos düc sun damaná canche ara se trata da ghiré demanco, partí deplü y pratiché na solidarieté concreta.

Do na vijiun cristiana, mo ince umanistica, toca la sconanza di debli, anfat chi che chisc é, pro le ester porsona. Chi che dá sö la sconanza di debli dá sö l’identité dla porsona. I adorun le coraje, la orenté y la forza da ti dé plü valüta al bëgn sozial che ales pretenjiuns, ai interesc y ales ghiranzes de porsones singules o de certa jënt. I adorun na politica che se dá da fá, pian ia dai debli y da chi che n’á nia tan da dí, por tó spo provedimënc aladô dla responsabilité por les generaziuns che á da gní.

Solidarieté da sostigní

Le conzet de solidarieté é zentral por na bona convivënza umana. Zënza na bona mosöra de solidarieté sostignida deboriada ne foss i mudamënc demografics, les mudaziuns tl monn dl laur, la desvalianza de davagn, la puerté tres maiú, l’emergënza profugs y la crisa dl clima nia da superé. Chiló adoron deplü y nia demanco solidarieté! Ara ne pó nia ma gní metüda a livel individual, ara mëss gní acompagnada da n impëgn publich sterch, tres la responsabilité de vignun y la valorisaziun dl  volontariat.

Dilan

Le de dla solidarieté dess ester n «de de rengraziamënt». N “dilan de cör” ti diji a dötes y düc chi co se dá ca por i debli cun so ponsé, baié y fá. Massa saurí sozedel da odëi le sorvisc dles tröpes porsones che se dá da fá por le bëgn sozial sciöche val’ de normal. Mo al n’é nia tan normal che porsones se mëtes a sorvisc de d’atres porsones, al contrar. Olache porsones fej chësc él Chël Bel Dî instës che se lascia conësce y sintí.

Porchël ves inviëii da rengrazié en le de dla solidarieté, che i festejun te nosta diozeja amesa la Carsëma, chës porsones che pratichëia l’amur al proscim. Viun ma y operun tl sëgn de chësc amur, de chësta solidarieté: te nüsc raporc, te nosta ploania, te nostes scores, aziëndes y posć de laur, te nosta sozieté y politica. Nosta fede cristiana se mostra tles aziuns concretes por porsones che adora nosc impëgn, nosta usc, nosta orëdla y nosta man daverta. Nia inultima mostrunse che i sun y i orun resté cristianes y cristians: cun ti jí do ad Ël.

 

Unides y unis te Ël

Osc Vësco

Ivo Muser

 

[Translate to Italiano:] Hirtenbrief in Leichter Sprache