visualizzare il contenuto principale
Lettere Pastorali

Por na cultura dl ciaré pormez y dla co-responsabilité (LADINO DELLE VAL BADIA)

Vësco Ivo Muser

Festa de Crist Re, 22 novëmber 2020

Mies bunes sorus y mi bugn fredesc te nosta Diozeja Balsan-Porsenú!

Cun chësta lëtra pastorala oressi ves mëte a cör valch che nes reverda düc nos y che me sá de gran importanza. Les notizies imprescionantes da döt le monn de maltratamënt sessual tla dlijia, de chi che i savun, á rot en tabú, che á curí y ascognü massa dî la soferënza dles porsones atocades y de düc chi che vir incëria.

Finalmënter ti vëgnel ascuté sö a chi che porta chësta soferënza. Finalmënter án metü man da tó söl scerio les plüres, da ejaminé les situaziuns y da tó mosöres y provedimënc. Y finalmënter án ince tut da pert dla dlijia provedimënc y mosöres plü rigoroses cuntra chi che á abuse y fat dl mal a mitans y mituns, a jones y jogn, por che ai ciafes la dërta puniziun.

An é stá bugn da rumpí la forza dl scuté ia y la realté ascognüda é gnüda a löm cun le scrai dles vitimes instësses y cun i mass media che á spo publiché i caji de maltratamënt sessual. Chësta realté é stada y é na soferënza, mo ara é ince da dodé; y al é dërt y nezesciar che i la afrontunse cun responsabilité, ince incö.

Demez da na cultura dl ciaré demez y ascogne

Tl vangele de san Jan stál scrit: „Spo reconesciarëise la verité, y la verité ves delibrëiará” (Jan 8,32).  

Nos düc mëssun se damané co che ara se stá cun i valurs cristiagn en cunt de podëi, autorité, vita sessuala y relaziuns danter la jënt. Chësc ó dí nes fá n ejame de cosciënza sinzier y radical, personalmënter, mo ince sciöche dlijia cun dötes sües strotöres y istituziuns. Insciö é ince döta la sozieté cherdada da tigní sön sü valurs fondamentai, por che la dignité de vigni porsona, i dërc  umans y i dërc di mituns y dla jonëza vëgnes sintís y fac avarëi. Chiló mëss dlijia y sozieté mëte man cun n dialogh nü. Zënza orëi ascogne ia döt ci che é sozedü tla dlijia, ne podunse gnanca ignoré, che la maiu pert dla violënza sessuala suzed te nostes families y te n ambiënt de parentela y de vijinanza. Implü sunse confrontá cun na realté che preocupëia, olache violënza sessuala sön mëndri suzed tres plü y plü ti media soziai y tl internet. Propi deache chësc pó sozede y sozed gonot y indlunch – daite y defora dla dlijia – vára debojëgn de na mudaziun radicala de mentalité, che sides dassënn umana y cristiana: demez da na cultura dl ciaré demez y ascogne cuntra na cultura trasparënta, daverta y co-responsabla.

Chësc nes reverda düc nos

I inviëii düc i proi, diacons, porsones de convënt, insegnanc y insegnates de religiun, comunités de ploania, organisaziuns de dlijia, scores y istituc, istituziuns y grups de vigni sort, da dé n sëgn sterch.

Nosta diozeja ó sensibilisé düc da se daurí a n dialogh davert, por che l’abus ne restes nia inant n tabú y ne pois nia plü desdrüje la vita de porsones. Te na campagna de informaziun y sensibilisaziun vëgnel partí fora placac cun la scrita: “Stop al maltratamënt sessual tl ciamp dla dlijia” che vëgn tacá fora tles bacheches y fac conësce tres i mass media. Cun chësc é cherdá düc chi che á val‘ sospet, indicaziun o conoscënza sigüda de maltratamënt o abus da tó sö contat cun la “Ombudstelle” diozejana. Dlungia i placac ciafon ince flyers cun les informaziuns sura i obietifs y compic dl Sorvisc diozejan por la sconanza di mëndri y dles porsones vulnerables y sura la “Ombudstelle”.

Cun chësta campagna ó desmostré nosta Diozeja che vigni forma de maltratamënt y de violënza vá cuntra le spirit dl vangele. Secundo les diretives dla Conferënza episcopala taliana se conzentrunse sön la prevenziun sciöche nosc compit pastoral particular, por cherié n ambient sigü por mitans y mituns y por nosta jonëza.

Na priorité por nosta Diozeja

Düc i responsabli dla dlijia é cherdá da ti garantí na sconanza sigüda te sü ciamps de ativité a mituns y jogn de mëndra eté. Le bëgn di mituns y dla jonëza sciöche ince dles porsones vulnerables á la mascima priorité secundo la vijiun cristiana de Dî y dla porsona. La Diozeja ó tó na posiziun tlera y sigüda cuntra vigni forma de maltratamënt sessual y violënza.

Sce al é val‘ sospet, an á segnalaziuns o en caje de maltratamënt  désson atira tó sö contat cun la “Ombudstelle”, olache al gnará spo fat i vari inant. Vigni segnalaziun vëgn tuta söl scerio, anfat sce le fat é suzedü da püch o plüdadî.

I ufizi dla Diozeja, les organisaziuns dla dlijia, istituziuns y grups, sciöche ince les comunités de convënt é damaná da traté tres indo chisc temesc sura la sconanza di mëndri y dles porsones vulnerables, sciöche ince sura la prevenziun cuntra le maltratamënt sessual y d’atres formes de violënza te sü programs, le sü scric y te sües informaziuns che ai mëna fora o trata. Da üna na pert ón insciö daidé pro che al vëgnes baié zënza tëma de abus y violënza, dal’atra pert dess gní renforzé le coraje zivil de ne scuté nia sce an sá valch y da informé la „Ombudstelle“ dla Diozeja.

Nos düc sun co-responsabli

Papa Francësch inviëia te süa „Lëtra al popul de Dî” (2018) düc i mëmbri dla dlijia da se dé da fá por eliminé la cultura dl maltratamënt sessual fora de nostes comunités. Ma deboriada sunse bugn - insciö le Papa - da ativé les dinamiches por mudé chësc comportamënt.

Ai 18 de novëmber él le „De europeich dla sconanza di mëndri dal sfrutamënt y maltratamënt sessual“. Ai 20 de novëmber él le de internazional di dërc di mituns. I ves inviëii de presenté chësta campagna de sensibilisaziun de nosta Diozeja la domënia, ai 22 de novëmber, en la festa de Crist Re. Nos düc sun co-responsabli por na cultura che dá proteziun y sigurté ai mëndri y ala jonëza, sides tl ambient de dlijia che ince  te chël familiar y sozial.

Che la bendisciun de Dî acompagnes nostes mitans, nüsc mituns, les jones y i jogn y nos düc che i portun la responsabilité por ëi. Plü tler co tl vangele dla domënia de Crist Re ne vára nia da le dí: “Vigni ota ch’i ëis fat chëstes cosses ince ma a un su de chisc mi mëndri fredesc y mëndres sorus, les ëise fat a mé. Vigni ota ch’i n’ëis nia fat chëstes cosses a un su de chisc mëndri, ne les ëise nia fates a mé.” (Mt 25,40.45)

A nos düc vá les parores de Papa Francësch: “Imparé da ciaré olache le Signur á ciaré. Imparé da sté dailó, olache le Signur nes ó avëi, por convertí le cör che stá te süa presënza” (Lëtra al popul de Dî, 2018).

Dala pert de Gejú, nosc Re söla crusc, stá ma chi che é dala pert dles porsones.

 

Osc vësco
+ Ivo Muser

Festa de Crist Re, 22 novëmber 2020