Zum Hauptinhalt springen
Hirtenbriefe

Lëtra pastorala por la Carsëma 2022: Incö y sëgn (GADERTALERISCH)

Ivo Muser, vësco

Capiun, 2 de merz 2022

 

Traduziun: Annamaria Fiung

 

Stimades sorus, stimá fredesc te nosta Diozeja Balsan – Porsenú!

Cun Capiun metunse indô man i 40 dis de penitënza en preparaziun ala festa plü vedla y plü grana de nosta fede, ala Pasca.

Chësc tru spiritual se röia cun i dis dla pasciun, mort, sopoltöra y dla ressoreziun de Gejú, i dis plü importanc dl ann liturgich: Jöbia Santa, Vëndres Sanc, Sabeda Santa y Domënia de Pasca.

Por le tru de Carsëma de chësc ann oi ves aconsié valgönes cosses che me stá a cör. An pó sambëgn ince chirí d’atres poscibilités che á significat y é de valüta; important por me él ma che al sides val’ de concret. “Sëgn él chiló le tëmp de grazia; sëgn él chiló le de dla salvëza” nes dij l’apostul Paul bele le pröm de de Carsëma.   (2 Cor 6,2).

 

1. Jiné incö

Jiné vá indô de moda. Na industria intiera pita de vigni sort de produc por le jiné. Mo le jiné cristian ne mina nia ma da purifiché le corp, mo ince l’anima. Perié, jiné y fá l’elemojina: chëstes é les trëi medejines che vëgn aconsiades tla Bibia por la purificaziun dl’anima. Valgügn profec é ciamó plü radicai: Le jiné che ti plej a Chël Bel Dî ne stá nia ti sforc por desmagrí, mo tles bones operes. Papa Francësch nes recorda tres indô na forma particolara dl jiné: “… ince les ciacoles pó copé, deache ares copa le bun inom dles porsones. Les ciacoles é tan valch de burt! Impröma pól ince ester che ares plejes y devertësces, mo ala fin implësceres le cör de amarëza y nes intossiëia.”

Jiné n’á nia n fin a se instësc. Al é por nes delibré da döt ci che é dessurora y de dann. Nes delibré por ci pa? Por Chël Bel Dî y la jënt; rodé manco incër se instësc, avëi porchël plü tëmp por i atri; ghiré demanco, se porté ite deplü; critiché demanco, perié deplü; ti ciaré demanco ai gragn titui ti media, jí plü sot tl pinsier; manco stlafaries, plü afeziun;  manco scraiamënt, plü chît, plü s’archité, plü ponsé do; ciafé danü fan do Chël Bel Dî.

 

2. Jí incö a se confessé

I ves feji coraje da descurí indô n sacramënt desmentié: le sacramënt dla reconziliaziun. I le feji por esperiënza personala. Deache i sënti ince te mia vita na tenjiun danter crëie y nia crëie; danter chël che i oress ester y chël che i sun; danter orëi vire do le vangele y stenté da ti jí do a Gejú; danter ci che i feji bun y chël, olá che i me lasci trá zënza convinziun. Dessigü él tröpes ocajiuns da esperimenté le pordonn, da dé ota, da fá valch atramënter y miú. Mo le sacramënt dla reconziliaziun é particolarmënter intensif y concret – y avisa porchël tan prezius. Ara ne se trata nia dl picé n general, ara ne se trata nia dl picé di atri, ara se trata de me, de mi raport cun Chël Bel Dî y cun les porsones, da reconësce personalmënter y dé pro la colpa; mo dantadöt se tratera de chirí y adoré Chël Bel Dî y so amur. I á imparé da aprijé la confesciun da döes prospetives infora: da jí a me confessé y sciöche confessur. Al é val’ de gran sce na porsona pó ponsé che Chël Bel Dî é tres arjigné da pordené, tres y dagnora, canche i le periun. Y al é val’ de gran che n prou, che é instës piciadú y adora le pordonn, pó dí a n’atra porsona tl inom de Chël Bel Dî y dla Dlijia: “I te lasci do tü piciá”, veramënter, zënza sce y mo. Porvede! Ince do agn o dezens. La confesciun á tröp da fá cun liberaziun scincada y liberté concreta.

 

3. Contemplé incö la Via Crucis

Les 14 staziuns dla Via Crucis é sciöche n spidl, te chël che i ciarun y chësc n’é nia da tó ala lisiera. Coienamënt y parores scraiades ados sön le tru dla crusc é le desprisc de chi che le condüj ala mort. Contemplé la Via Crucis ó dí : Tö instës o instëssa as lerch sön chësc tru, cun tües deblëzes, to falimënt, tües ferides, tües domandes davertes. Oj tüa odlada sön ci che te ne os nia odëi te te. Tol cun te döt ci che te ne os nia dé pro: i fai, les colpes, i iudizi pesoc, l’indeferënza, les tomades, i falimënc, la tëma da soferënza y mort. Les porsones che i incuntun sön la Via Crucis nes dij cosses importantes sura nos y ince sura nosc tëmp – positives y negatives: Pilato, i soldas, Maria, Scimun de Cirene, Veronica, les ëres de Ierusalem che pita, le popul sön ur de tru che passa tan snel dal “Osanna” a scraié “sön la crusc cun ël”

La diejima staziun cunta che al ti é gnü stracé demez le guant a Gejú. Bluder y arbandoné stál dan da chi che le maza sön la crusc, n momënt de gran  umiliaziun. Le guant ne cür nia ma le corp, al stopa ince ia i socrëc de na porsona. A Gejú ti vëgnel scarzé demez y i scrais ofensifs le toca tal plü sot. Chësc sozed ince incö, ince inanter nos. Döt mët man cun stlafaries: Aste bele aldí… y se röia cun desdrüje la reputaziun. Degügn ne sá avisa, mo düc mëss baié. Ciamó deplü: Düc se fej da vicara o vicar che mina da capí döt y da podëi iudiché döt. Na forma moderna da ti stracé demez le guant a na porsona é i preiudizi, osservaziuns y acüses vulgares, malizioses, anonimes y desdrutives sön i social media. Zoruch restel porsones, a chëres che al ti é gnü ciarpedé sot i sentimënc, che á pordü la crëta y ti è gnü tut la dignité. Al ne mëss nia ester tortöra. Privé dl guant zacai mët man cun ciacoles y iudizi, che ne conësc nia dl mister y dla dignité dla porsona.

 

4. Ester incö sön la pert dles porsones che é gnüdes maltratades, umiliades y violentades.

Les ultimes edemes sunse ciamó n iade gnüs confrontá cun la plaia, le scandal y le picé dl abus sessual tla Dlijia. Sciöche vësco sunse turbé da reconësce tan atira che al pó sozede da fá fai te chësc ciamp sensibl, dolorus y umiliënt. Al fej me da reconësce che ince sciöche Dlijia unse falé chiló y i falun, deache i se un dé jö massa püch cun les vitimes, cun sües meseries, sües ferides, so gran dolur.

Lauré sö ci che é sté y prevenziun é ci che i messun fá – sciöche Dlijia y sciöche sozieté. I vëighi ite che i messun afronté sciöche diozeja chësc nosc compit cun plü dezijiun. Al foss n gran vare inant sce i fosson bogn da se lié deplü adöm y colaboré sciöche Dlijia, families y sozieté, deache l’abus pó sozede y sozed ince indlunch. I prëii che al vëgnes baié sinziermënter sura chësc tema, ince sce al é ri y sce al costa de gragn sforc. I ves inviëii da nia scuté y desmostré coraje zivil cun tó sö contat cun nosta portela diozejana, sce porsones á patí umiliaziuns, violënza y abus sessual tla Dlijia. I feji coraje ales vitimes, ales porsones tocades incëria y a dötes chëres che sá valch te düc i seturs dla sozieté y dla Dlijia da se fá inant y le fá alsavëi. I caji atuai dess ince gní surandá ales autorités ziviles.

 

Dlungia y deboriada sön tru

La Sinoda mondiala, sön chëra che Papa Francësch mët tan de speranza, nes fej coraje da se mëte sön tru – da ti jí do a Gejú cun l’ascuté sö y se ascuté sö un cun l’ater. Nosc tema anual diozejan nes inviëia da jí do tru „Dlungia y deboriada”. Restun deboriada sön tru, dantadöt sëgn. Restun compagnes y compagns de iade fedei sön düc i liví dla Dlijia: dlungia un por l’ater y deboriada unis te ËL, nosc Signur mort söla crusc y ressorí.

 

+ Ivo Muser, vësco
Capiun, 2 de merz 2022

Traduziun: Annamaria Fiung