Zum Hauptinhalt springen
Hirtenbriefe

Lëtra pastorala por la Carsëma 2021 (GADERTALERISCH)

Vësco Ivo Muser

Capiun, 17 de forá 2021

 

Chirí y ciafé Chël Bel Dî te n monn vulnerabl

 

Stimades sorus y stimá fredesc te nosta diozeja Balsan- Porsenú!

Carsëma 2020: Dailó á metü man chiló da nos Corona. Impröma unse düc sotvaluté la cossa. I aldi ciamó les tröpes usc: Tan mal ne jarára. Al é ma coies. Nos ne gnun mine tocá. Chiló da nos dessigü nia!

 

Na odlada pinsirosa a ci che é sté…

 

Bëgn tosc ânse capí che i sun düc tla medema barca. Chësc virus nes á sforzé sö n’esperiënza che degügn de nos ne n’â ciamó mai fat. I messân te n iade düc sté a ciasa y ma por gaujes nezesciares podôn jí fora de nosc comun; na sozieté consumista, tan mobila, se á feter archité. Nosta sozieté, che se dá da fá te tröc ciamps y seturs por crësce tres deplü, é ruvada te na gran crisa, por ne dí nia che ara manaciâ da jí en broda. Sön tröpes imajes che nes gnô mostrades ti media parôl la fin dl monn: di cënc-milesc morc sura döt le monn, scrins insuralater, sistems sanitars al colas. Nia leziun en presënza tles scores, hoti y restoranc stlüc, cantiers chic, püces botëghes, degügn conzerc… N tëmp cun n gröm de “stlüt”, “desdit”, “ne vëgn nia tigní”. N tëmp sforzé sö, fat de “zënza”.

Por le pröm iade tla storia dla dlijia ne gnôl plü tigní degönes zelebraziuns cun i fedei tles dlijies de tröc stac. Chësc ne n’êl mai ciamó sozedü. Por tröpes porsones él sté na soferënza dër grana ne podëi nia tó comié da sü defunc sciöche an ê ausá.

 

Tigní la destanza y impó vire la vijinanza

 

La crisa dl Corona nes tëgn tres ciamó tl pügn y condizionëia dassënn nosta vita da vignidé: I messun renunzié a cosses che i fajun ion, i messun mudé nosta rutina, i ne podun nia manajé y vire nosta vita sciöche i oresson, la liberté da se möie y da rodé le monn é limitada, les condiziuns de laur malsigüdes, al é conseguënzes finanziares y al é ince restriziuns tleres tla vita de dlijia.

La pandemia y sües conseguënzes nes mostra tan important che al é da tigní adöm cun respet y cun se daidé. Por gaujes igieniches vára debojëgn da tigní ite les regoles y da mantigní la destanza. Mo tröc se á intenü che i ne podun nia porchël se destanzié un dal ater! Tröc á sintí danü che i messun sëgn ciamó deplü ti dé atenziun ales situaziuns y ai debojëgns dles porsones incër nos ia, tó pert al destin de vignöna y nes daidé inanter nos. Destanzes igeniches scrites dant á plü gonot porté pro a nes ester deplü un dlungia l’ater y un cun l’ater. Les esperiënzes doloroses de isolaziun di dër püri y de chi che ê da morí nes á dër colpí y desconsolé. Dër tröpes porsones á impó, cun dötes les dificoltés, porvé da ti sté dlungia: parënc, infermieres y infermiers, doturies y doturs, mo ince proi, diacons, porsones de convënt, operadus pastorai ti ospedai y tles ciases de palsa y tan de ëres y ëi che fej volontariat te nostes ploanies. Le tröp de bëgn che é gnü fat – gonot bel tl chît – te n tëmp malsigü, ri y plëgn de soferënza se mirita reconescënza y se dá speranza.

 

Olá é pa Chël Bel Dî?

 

Gonot sunsi gnü damané te chisc mëisc de coronavirus te lëtres, telefonades y te incuntades personales: Ciodí él pa sozedü döt chësc? Él magari impó n castighe de Chël Bel Dî? Se á Chël Bel Dî desmentié de süa creaziun y de nos porsones? Sál almanco co che ara nes vá a nos? Ci á pa da fá döt chësc cun Chël Bel Dî?

 

Al ne é nia saurí da respogne a chëstes domandes tan pesoces. Respostes dades alasvelta ne n’é nia dagnora les mius. Mo tó tles mans la Sacra Scritöra dëida. Tla Bibia vëgnel feter indlunch cunté dles esperiënzes che porsones á fat cun so Dî. Te chëstes stories de vita ne incuntunse nia ma fortüna y salvëza, mo ince desfortüna y desgrazia. Vera y stritoc, desperaziun y impotënza, iniustizia, violënza y mort; l’esperiënza soferënta dla jënt canche ara se sënt dalunc da Chël Bel Dî ne vëgn nia ascognüda o baiada bun, mo dita fora y cuntada. Y tröpes stories dla Bibia testemoniëia: te döt chësc á les porsones ciafé so raport cun Chël Bel Dî.

 

Nia inultima é les esperiënzes de Gejú da sintí Chël Bel Dî dlungia o dalunc por nos tan importantes. Gejú esperimentëia momënc de “scür de Dî” dër stersc te süa pasciun y söla crusc.  Na espresciun biblica me toca tres indô danü: “Scebëgn ch’al ê le fi, ál imparé, tres le patimënt, da olghé” (Ebres 5,8)

Ince tl tormënt plü sot, tla nöt inanter jöbia santa y vëndres sanc ne dá Gejú

nia sö so lian y so raport cun Chël Bel Dî: “Abba, Pere, döt é meso por te.

Tol demez da me chësc caresc! Mo nia ci che iö ó, mo ci che tö os dess sozede. »

(Mc 14,36). Ince so scrai denanche morí söla crusc: „Mi Dî, mi Dî, ciodí m’aste

 pa tralascé? » (Mc 15,34) é fora de na oraziun de crëta te Chël Bel Dî te n momënt de surité y de arbandon total. (Salm 22). Porsones che crëi sá ci che al é gnü adinfora: superamënt dla mort, ressoreziun, vita nöia. La crusc é le scomenciamënt dla Pasca. Chiló stá y toma döta la fede cristiana: Le Ressorí é le Crist!  

Le teologh y vësco grech – ortodos Johannes Zizioulas ressumëia insciö chësc zënter dl credo cristian : Vëndres sanc zënza Pasca é le infer. Pasca zënza vëndres sanc é na blastëma. Y al ne é nia da cristians da cianté massa adora l’Alleluia. »

 

Döt chësc ne se dá nia na spligaziun saurida söl porciodí che al sozed döt ci che i viun sëgn. Ince por i cristians resta le mal sön chësc monn n mister dolorus. Le nia-capí acompagnará dagnora nosc capí. Dötes les respostes descëda indô domandes nöies. Mo tla ressoreziun de Gejú nes vëgnel scinché la speranza che al é n Dî che nes salva y pro chël che i sun impó dagnora al sigü – nia dlungia la crusc ia, mo tres la crusc fora! Gonot pënsi a na ëra scëmpla che ê da agn tacada al let y che m’á dit canche i ê n prou jonn: « Gejú ne n á nia splighé la crusc; al l’á portada. Deache al porta les ferides sön so corp pói me tigní cun mies ferides pro Ël. »

Olá ciafunse pa Chël Bel Dî?

Ciarun mo a Gejú da Nazaret, le Crist che se é fat porsona, gnü metü sön la crusc y ressorí! Ciarun ales tröpes porsones tla Bibia y ince te nosta lungia storia de fede che ne perd nia Chël Bel Dî tla meseria. Recordun porsones che nos un conesciü o conesciun, a chëres che la fede te Chël Bel Dî ti á dé y ti dá sostëgn, orientamënt y speranza. Chiriun en raport vi y sinzier cun Chël Bel Dî; ti portun dant nostes esperiënzes de soferënza, ince nosc baudié y brunturé!

Dantadöt i salms, les 150 cianties de oraziun tl Vedl Testamënt, nes lascia sintí sciöche porsones credëntes rengraziëia Chël Bel Dî, le lalda, cianta y ti sona dant, le prëia, mo le acüsa ince, deache al scuta y pê dalunc y deache al é döt atramënter de co che an mina. Tröc salms é na scora de oraziun tla meseria che i sintiun daite y defora. Insciö podunse ince nos crësce te n raport vi cun Chël Bel Dî: canche i se recordun de Ël, canche i baiun de Ël, canche i cuntun sön Ël, canche i metun nostes esperiënzes en relaziun cun Ël, canche i le chiriun y le cherdun – cun d’atres parores, canche i periun. Coltivun mo le raport cun Chël Bel Dî tla oraziun personala, a ciasa, te familia. Chiriun le raport cun Ël tla Parora de Dî y tla zelebraziun deboriada dl’Eucaristia. Se abiné por l’Eucaristia é dal tëmp di apostui incá n sëgn essenzial de identité cristiana. “Dlijia” ó dí: comunité, che vëgn cherdada adöm y che se abina incër so Signur.

Al é ciamó n’atra poscibilité, dër importanta, por resté en contat cun Chël Bel Dî. I chersciun ite te n raport vi cun Ël canche i ti lasciun sintí a d’atres porsones che i ti sun dlungia y ares sá insciö che ares ne é nia lasciades sores. Olache d’atres porsones pó sintí che Chël Bel Dî ti é dlungia cun süa forza tres nos y nostes aziuns d’amur, dailó é Chël Bel Dî presënt ince por nos.

Insciö gnunse testemones y testemoni de Dî te nostes aziuns, te nosc amur concret y vit por le proscim y nos ciafun lapró la scincunda de süa presënza. 

 

 

„Nosc daciasa é le cil“ (Fil 3,20)

La pandemia dl Corona nes á metü dan dai edli nosta vulnerabilité, nosta deblëza y mortalité y á metü en discusciun tröpes segurëzes, sön chëres che i ân costruí nosta vita da vignidé, fajon nüsc plans y proiec, tl‘economia y te tröc d’atri ciamps. Chësta pandemia pó ince ester na ciampanela d’alarm te n tëmp che é dassënn influenzé dales idees de chësc monn. I ponsun ai paraisc desvalis sön chësc monn sciöche i paraisc dles vacanzes, i paraisc da cumpré ite, i paraisc fiscai, i paraisc dl plajëi y devertimënt, olache porsones chir la realisaziun de sü dejiders. Porsones vir y laora gonot dassënn, zënza lascé do por podëi se gode chisc paraisc söla tera. En cunt de chësc á l’apostul Paul scrit racomanaziuns tleres: “Ne stede a se conformè a chësc monn, mo trasformésse y renovede osc ponsé, ch’i podëise ejaminé y odëi ite ci che é orenté de Dî”(Rom 12,2).

Chësta „renovaziun de pinsier“ é ma poscibla sce i deslariun nosta odlada y ciarun sura nosta vita sön chësc monn fora y tolun ite la prospetiva dl ater monn, le cil, por che la vita se realisëies te süa plenëza.

 

Le paraisc ne pón nia fá sö, al toca pro Chël Bel Dî! Te tröpes paraboles á Gejú mostré che le Rëgn de Dî é na scincunda. Al é le rëgn dl amur, che i ne podun nia fá o cherié, deache l’amur ciafon ma sciöche scincunda. Odëi nosc monn fora dla prospetiva dl cil ó dí reconësce che döt ci che é de chësc monn é dagnora imperfet y passa, deperpo che l’amur resta. “Por sëgn romagnel la fede, la speranza y l’amur, chisc trëi; mo le maiù danter chisc é l’amur. (1 Cor 13,13). Se sporjun pormez ales porsones y ascutun le scrai dla creaziun che patësc. Cheriun nüsc raporc dal cil infora, fora dl amur de Chël Bel Dî!

 

Chël Bel Dî: le bëgn plü gran – ince tla pandemia dl Corona

Sconé la sanité dl corp é nezesciar, dërt y important. Se tigní ales regoles scrites dant é n sëgn de maturité, responsabilité, respet y amur concret al proscim. Neghé y bagatelisé le prigo dl coronavirus ó dí coiené düc i amará che se á taché la maratia y chi che i dëida y ti stá dlungia; al ó dí coiené düc chi che é morc por gauja dl virus y chi che plüra por ëi. Se lascé vaziné cuntra Corona é n at de solidarieté por sconé la sanité de se instësc y chëra di atri. Papa Francësch y so predezessur emerité papa Benedët XVI á dé cun cosciënza chësc sëgn de solidarieté.

Tl medemo tëmp resta ince le fat che le Covid nes confrontëia cun na verité, cun chëra che nosta sozieté se stënta te na manira particolara. Vita umana é y resta vulnerabla, al prigo, sensibla y mortala.

Por tan importanta che la sanité é ince, ne éra impó nia le mascimo bëgn de nosta vita. Le mascimo bëgn é por nos porsones le Dî de Gejú Crist! Dan da d’Ël á cinamai la mort ma plü la penultima parora. Sciöche creatöres mortales, fragiles y vulnerables podunse imparé tla fede da azeté nüsc confins y ti afidé nosta impotënza al Dî dla vita y dl amur.

Al paia la mëia da se archité y da ti jí do personalmënter mo ince sciöche comunité cristiana deplü ala domanda: Olá nes azica pa le cil, nia sciöche metafora, mo sciöche chë realté che é Chël Bel Dî instës? Se cuntun ma un al ater olache le cil nes á aziché, nia le cil sön la tera, mo “ci che degun edl n’á odü y degöna orëdla n’á aldì, ci ch’al ne ti é mai gnü imënt a n chestian: le gran, che Idî ti á arjigné a chi che ti ó bun. “  (1 Cor 2, 9)! Pian ia da nosta idea de vita y da nosta manira de vire pó insciö rové ai atri le messaje dla ressoreziun che dá coraje: Che al vëgn do le vëndres sanc Pasca, mo ince che al ne é nia Pasca zënza le vëndres sanc. La forza viënta de Dî ó operé te nos, avisa dailó, olache deblëza y maratia, soferënza y dübe nes tormentëia. Mister dla fede: Tla mort él la vita.

Te chësta Carsëma 2021 – bele la secunda tla pandemia – nes incorajëii por che la testemonianza dl cil nes ispirëies ciamó deplü te nosc impëgn personal y de dlijia, deache al é avisa chësta prospetiva che alisirëia nosc ester y nosc fá y se fej plü lëdi, plü löcri, plü da sté saurí, plü da Pasca. I ne podun nia y i ne messun nia salvé nosc monn! La salvëza vëgn da Chël Bel Dî, nia da nos. Vigni dejider do en paraisc sön chësta tera se desfej le plü tert sön nostes fosses. La fede tl cil nes lascia archité y trá le fle. Chësta fede nes renforza por che i testemoniunse la vita te n monn mortal, vulnerabl, incomplet, amesa na creaziun che süsta y patësc cina aldedaincö tles dories.”  (Rom 8,22).

 

Carsëma – na carantena spirituala

Al é empü na analogia, na somianza inanter chësta pandemia y la Carsëma. La parora “carantena” significhëia n tëmp de caranta dis. Ince la Carsëma é n tëmp de caranta dis, na sort de “carantena spirituala”: n tëmp, che ó nes daidé da varí da tan de cosses che ne mëss nia ester, da ponsé sura a nosc stil de vita, da ciafé sö indô ci che cunta, che é i valurs essenziai che ti dá significat y svilup a nosta vita.

Insciö sciöche le Coronavirus adora n tëmp por podëi varí, insciö é la Carsëma na carantena spirituala por svilupé anticorps speziai: anticorps che mostra sö la belëza dla vita umana y cristiana: la sinzirité, la franchëza, la reconescënza y la orenté da partí. Renovun, magari ince provocá dal Corona, nosta orenté da vire bun la Carsëma, personalmënter y deboriada cun d’atri!  Jinun cun renunzié a egoism y menefreghism! Chësc é n “Exodus”, n tru cuntra la Pasca, n tru che vá dala desperaziun ala speranza.

Dagnora cuntra Pasca

Tröpes incuntades, lëtres, comunicaziuns y dialogs me á toché te chisc dodesc mëisc passá, da canche al é rot fora la pandemia dl corona. Dantadöt me á toché n möt che á pordü so nene por gauja dl virus. Chësc pice Peter de nü agn telefonâ cun me y dijô cun na usc plëna de legrimes: Ciodí viunse pa sce i messun impó morí?” Dî alalungia ái baié cun Peter, dër dî.

Na resposta a süa domanda ciafi ma tl mister de Pasca: Nos viun por vire spo pro Chël Bel Dî por tres. I sun gnüs al monn por ester n de por dagnora pro ËL: “Caro Peter, to nene ne n’é nia ma mort. Deache Gejú é mort y ressorí, vir to nene dal’atra pert dla vita; da dailó te acompagnëiel y dailó te aspetel. Ince sce tröp ess da jí mal te nosta vita, ince sce na vita sön chësc monn nes vëgn tuta da n bur virus, döt ne perdon mai.” 

I nes aodi a nos düc che i junse n tru plëgn de speranza y convinziun cuntra le punt culminant dl ann liturgich: la zelebraziun ti dis da Pasca dla soferënza, dla mort, dla sopoltöra y dla ressoreziun dl Signur.

Döta nosta vita á öna na direziun: tres la crusc ala ressoreziun.

 

Osc Vësco
+ Ivo Muser

Capiun, 17 de forá 2021