L cheder dl paster y dl pastrëc, che vën purtà dant uni ann pra l vaniele dla cuarta dumënia de Pasca, à na tradizion drët longia tl orient. „Paster“ ie n titul de unorifizënza per renianc y dieies. Gejù se presentea sciche n drë paster, sciche chël che mostra ulache l ie da jì. Si liam cun l pastrëc ne ie nia superfiziel y nianca me pragmatich, ma strënt, persunel y da ulëi bon. La cumprenjion sota danter paster y pastrëc curespuend ala cumenion che Gejù viv cun l Pere. L Bon Paster, che ie njinià a dé ca dut per l pastrëc, sà de vester al segur te Die.
La cuarta dumënia de Pasca festejea la dlieja l di mundiel de priera per la vocazions. Ëila nes nvieia a prië per chëi che sustën la cura pasturela dl sëul Bon Paster y che chir, pian via dala parola de Die y dai sacramënc, de pudëi giaurì ai autri la porta che mëina a na vita plëina.
L numer dla vocazions ie jit do ju drasticamënter nce te nosta diozeja. L ne me suzed belau mei plu che tei mëndri, jëunes o jëuni me dij de ulëi to na streda vocazionela tl ciamp religëus. I numeri ne dij nia dut, ma ne podon nce nia tenì cont de chisc. La vocazion ie da for bele n parameter per pudëi museré tan viva che ie mo na dlieja locala. L se trata de na cuestion de gran mpurtanza sibe per nosta diozeja che nce per la dlieja universela che ne possa nia unì delegheda a d’autri. Chësta cuestion reverda duc: la families, la pluanies, l Vëscul, i prevesc y diacons, la munighes y i patri, i nsenianc de religion, la grupes dla jeunëza y la lies religëuses.
Suvënz me damandi: Co rujenons’a y co pensons’a dla vocazions? La vocazions ie dedora da nosc orizont dantaldut ajache la prima y fundamentela vocazion cristiana ie massa puech viva te nëus y cun chësc mieni la vocazion a vester cristians che nes ie unida scincheda tres l batëisum y la cunfermazion.
Cun cunvinzion y speranza prëi bel de trëi cosses a duc i fediei de nosta diozeja.
La prima priera: tla priera per la vocazions vëniel dit che les on de bujën, che les dejidron y che les ulon, y che dajon pro de nia pudëi les crië nstësc; ëiles ne n’ie nia l resultat de na programazion da nosta pert o de n nosc lëur, ma na scincunda da pert de nosc Seniëur che tlama y cherda vocazions te si Dlieja. Perchël ie la priera regulera y plëina de crëta la fundamënta per vester davierc y pudëi tò su la vocazions. Me chël che nes sta vëiramënter a cuer possa deventé na priera plëina de crëta y sinziera.
La segonda priera: Ciuldì ne dëssun pa nia inò se nfidé a rujené cun i jëuni dla puscibeltà de ti jì do a na vocazion? Chësc ne à nia da nfé cun l ulëi sfurzé zachëi. Sambën che vel da de tel fajerà me chël che vëij nstës ite l debujën, l senificat y nia per ultim la belëza de na tel dezijion. La vocazions possa crëscer y madurì ilo ulache les ne vën nia „problematisedes“, ma ulache les vën sperimentedes sciche n proiet de vita che vel y che ie bon de dé n senificat ala vita. „L muessa mo vester zeche che và delà da dut“, dij la scritëura Ingeborg Bachmann.
Y mo la terza priera: Vivon te n tëmp dai truep idoi y modiei. Dant al dut i jëuni chir persones da imité, da fé do, suvënz cun na crëta de marueia. Ënghe la vocazions à de bujën de persones model. Chësta ie na dumanda y na „sfida“ per i prevesc, i diacons, la munighes y i patri ma nce per i genitors, i nëinesc, per i amisc, per la comuniteies cristianes y per la pluanies. Me la vita possa tré la vita. Me la vita spirituela possa fé crëscer vita spirituela. Me l crëidum vivù possa descurì la ueia de deventé y de viver ala medema maniera. „Nosc mond à manco de bujën de maestri che de testemonesc“ dijova bele l Papa Paul VI che à metù su chësc di mundiel per la vocazions dan 63 ani.
N rengraziamënt sentì a duc chëi che ti stà a cuer la vocazions y la profescions religëuses y che ti stà do ai jëuni ti dajan curaje sun l troi dla vita. I prevesc y duc chëi che ti jirà do a na vocazion se metan n duman al servisc dla comunità de fede, viv al didancuei te nosta families y te nosta pluanies. Sce uni familia y uni pluania sënt chësc problem pona nes dajerà l Bon Paster che cëla sun si Dlieja nce duman la vocazions che Ël rata de bujën.
L Papa Leo XIV stluj si mesaje per l di mundiel de priera per la vocazions cun chësc nvit: „Mi bon fredesc y surans, mi bon jëuni ve ncurajeie a tenì n bon liam cun Chel bel Die tres la priera da uni di y la meditazion dla Parola. Fermëve, scutëde su, ëise crëta: te chësc mond madurirà la scincunda de vosta vocazion, la ve dajerà sodisfazions y purterà truep fruc per la Dlieja y per l mond.“
Per duc nëus se tratel de scuté su dant al dut l Bon Paster y ti avëi crëta a d’ël plu che a duc i autri te nosta vita.
Traduzion tl ladin gherdëina: Theodor Rifesser
