Zum Hauptinhalt springen
Hirtenbriefe

Lëtra pastorala por la Carsëma 2023 (Ladin Val Badia)

Vësco Ivo Muser

Capiun, ai 22 de forá 2023


Coraje da renunzié
 

Stimades sorus y stimá fredesc te nosta Diozeja Balsan – Porsenú!

Bel dî savunse che cun nosc stil de vita él nosta tera y le clima che ne n paia sura y nia püch. Chiló nes é jü valch fora de schedra y les conseguënzes ne pón nia plü scuté ia. N crësce zënza fin y ressurses limitades ne vá nia adöm. Sce i n’orun nia odëi ite chësc, gnarunse sforzá da le fá, magari ince te na manira che fajará me.

Döt mëss crësce, vigni ann: chësc é n dogma te nosta sozieté. Y sce döt ne crësc nia assá, vëgnel bele baié de stlec tëmps. Les conseguënzes negatives de na mentalité basada ma sön le svilup economich vëgn dainré tutes en conscidraziun.

Renunzié a valch ó scialdi dí perde valch. La Carsëma é n cuntrapunt: renunzié n’é nia sëgn de deblëza, mo de forza y davagn.
 

A chësc desson renunzié: da baié mal de döt

Les stletes notizies aldon ion. Stories de scandai vá dagnora venüdes bun. Chi che cunta inant le stlet ciafa atira simpatisantes y simpatisanc assá che cunta spo döt inant a düc cun ligrëza.

Al é dessigü dërt y important da dí les cosses sciöche ares é. Le stlet y le picé pó dailó fá dl mal, canche ai vëgn ascognüs, ascutá ia y loghená. La Carsëma é porchël n invit particolar da se tó jö les mascheres y mostré sö la verité - ince sce chësta verité fej me.

Mo avisa tan prigorus él ince da baié mal de döt y de düc, da chirí indlunch le stlet, da sospeté di atri, i sotmëte ala critica, da fá fora döt mal y stlet, da critiché vigni cossa y cunté inant döt ci che an sá o mina de savëi. Ince le vangele nes dij da mëte averda da nia ester massa ziti col serié che an pó ince trá fora le formënt adöm ala zizania.(confr. Mt 13,24-30).

Porchël ves aconsiëii: da ti ciaré al bun y da ne n baié; da lascé ester les burtes critiches; da nia ma ponsé da laldé y rengrazié, mo ince da le fá y le dí cun de bones parores y cun convinziun.

Les stletes notizies á na forza d’atraziun che afascinëia, mo i ne podun nia vire de chëstes. I adorun de bones notizies che ti dá valur ala vita!

Tan atramënter che nosc ponsé, baié y fá podess ester sce i se lasciasson daidé dales parores de sant Agostin: “I ti á le sënn al picé y i ti ó bun al piciadú” y dai consëis de san Francësch da Sales: „Da amoní por n fal mëssi sconé tan che ara vá la porsona co l’á fat.“
 

A chësc desson renunzié: da orëi avëi tres deplü

Nos viun te n paisc rich y i podun rengrazié che tla storia de nosc daciasa ne ti éra mai jüda tan bun a tan de porsones sciöche aldedaincö. 

Mo tl medem tëmp odunse ince te Südtirol che le bëgnester material y n consum tres maiú n’á nia porté pro che la jënt sides plü contënta. Al fej preocupé odëi che al vëgn ma plü pretenü. Reconescënza y se tigní a na mosöra n’é por tröc nia plü valurs da tigní sö.   Tröc s’á ausé ma plü da ghiré y da ghiré tres deplü. Na te manira de vire destol la odlada dales formes nöies de puerté che toca tan bëgn porsones sores sciöche ince grups de porsones.

Te tröc ciamps él na surabondanza, n ester tan pasciüs che paradossalmënter pó ince porté a patí da fan. La Carsëma ó nes invié a “orëi de manco” por capí ci che i adorun y por nes fá odëi döt ci che i un bele.

Porchël ves aconsiëii da tigní na certa mosöra y da mostré reconescënza. Da vire cun mosöra s’intënon tan de cosses che an n’adora nia y chësc fej sté saurí. Ince desmostré reconescënza nes lascia sté saurí cun nos instësc, cun les porsones y les cosses y cun Chël Bel Dî, nosc datur de vigni bëgn. Nia por caje á inom la forma plü alta dl perié cristian: eucaristia, rengraziamënt. Porsones credëntes é porsones reconescëntes. Ma porsones da tec, superfiziales y arogantes ne rengraziëia nia y tol döt sciöche al foss logich. Al ne basta nia ma da se ponsé n dilan. Dijun ma gonot la parora “dilan”, che chësc nes dëida da cherié y mantigní de bogn raporc!
 

A chësc desson renunzié: che döt mësses ester n "evënt"

N titul tira l‘ater tai foliec; na manifestaziun ti deura la porta al’atra; n evënt indolater. Al mëss tres ester valch de los. Gonot ái l’impresciun: porsones á tëma da ci co é normal, dal solit, dales cosses da vignidé, dal chît che nes confrontëia cun nos instësc.

Ince la Dlijia l’á incö gonot ria cun le “normal”. Nia dainré ne vëgn metüdes ince incuntades y festes de dlijia tla categoria di evënc.

Les festes di sacramënc é gonot ma avenimënc isolá. Sacramënc adora na storia che vá danfora y na storia de süa “faziun”. La fede n’é nia n evënt, mo na scincunda, n raport y n tru. Mi bato é na inciaria por la vita; mia crejima á conseguënzes; le matrimone ne depënn nia dal de dla noza; le sacramënt dl’ordinaziun á sciöche fin na vita dedicada ai atri; por zelebré deboriada la liturgia ne pón nia ma se limité ala domënia de Pasca y a n valgönes ocajiuns rares.

Avisa la Carsëma é n invit da imparé da valuté indô le normal, le solit y chël da vignide y da lascé da na pert la “cultura dl evënt”. 
 

A chësc desson renunzié: a violënza te nosc ponsé, te nosc baié y te nosc fá

Gejú é raité sön n müsc ite tla cité de Ierusalem, ciamó lapró sön n müsc che n’ê gnanca so. Le müsc é simbol de pesc y de nia avëi autorité sön chësta tera. Gejú n’á degun podëi sön chësta tera. So “rëgn” sön chësc monn resta fragil. Mo ma tres Ël vëgn le monn dëgn da vire, plü uman y manco frëit.

Nia i violënc, i radicai, i hardliner, chi che fej tëma, i aroganc, i revoluzionars ne fej nosc monn plü uman – gnanca chi che la mina bona danter chisc. Ai lascia dagnora zoruch spidic, sanch y gonot ince morc.

Chësc odunse ti vangeli tla storia dla pasciun cun Barabbas, na ria porsona. Al fej ponsé che l’inom “Barabbas” ó dí “ Fi dl pere”. Gejú che é te döt n ater significat “Fi dl pere” ó se trá sön süa pert: ël stá por la nia-violënza, la bunté, la verité, la fedelté, por dediziun, reconziliaziun y por la segurté che Chël Bel Dî instës é döt chësc. Da ci pert stunse pa: dla pert de Barabbas o da chëra de Gejú?

Tla Ucraina comana da n ann incá i ciars armá, les ermes, les bombes y le terur. Döt chësc lascia zoruch ci che vigni vera lascia: desdruziun, umiliaziun, violaziun dla dignité umana, profugs, tëma y mort. Periun gonot sëgn de Carsëma por la converjiun de chës porsones che é responsables de chësta vera y de dötes les atres veres.

I periun por nos do pinsiers, parores y sëgns de reconziliaziun. Signur, fá fora de me n stromënt de tüa pesc – te mia familia y parentela, te mia vijinanza y ploania, tla Dlijia y tla sozieté.
 

A chësc ne desson nia renunzié: ala speranza che la Pasca nes scinca

Te na lëtra m’á fat na ëra dl Vinschgau chësta domanda: "Ci foss pa do osta minunga le peso por la Dlijia?" Mia resposta é stada: "Che al ne foss nia Pasca!"

Zënza Pasca jiss la Dlijia en concurs; scê, ara ne foss gnanca gnüda a s’al dé. Zënza Pasca tomass döt adöm ensuralater ci co fej fora fede, anunziaziun, le zelebré y la vita dla Dlijia.

Mo deache Pasca é sozedüda adoron la Dlijia. Porchël adoron porsones credëntes che ne lascia nia do da anunzié al monn na gran speranza: Gejú, le Crist, vir! La mort n’á nia l’ultima parora; al paia la mëia da crëie; nosta vita ne finësc nia tla fossa; la porsona á dignité y n dagní. Porchël s’infidera chësta Dlijia tan umana che é “tl medemo momënt santa mo á debojëgn de gní purificada “(II. Conzil Vatican) da cianté tla nöt de Pasca: „Al é vëi, por nia ne fosson nasciüs sce le Redentur ne s’ess nia salvé. Oh colpa fortunada, ci gran Redentur che t’as ciafé!”

La Pasca me fej tres indô capí ci scincunda ch’al é da conësce Gejú y da ciaré tres Ël sön nosc monn y sön mia vita. Cristianes y cristians é porsones de speranza – te döt y por döt. Te süa pordica por le « de mondial dla püra jënt » ai 14 de novëmber 2021 á dit Papa Francësch: Chësc vëgnel ghiré da nos: da ester danter les rovines dl monn costruturs de speranza; da ester löm canche le sorëdl vëgn scür; da ester testemoni dla compasciun: zënza compasciun ne sunse mai bogn da fá dl bëgn. »

 

Renunzié por crësce

Se daidun un cun l’ater sön chësc tru: la renunzia é na forza che i sintiun daite y na chance: Renunzié é dezijiun y determinaziun. Renunzié n’ó nia dí reneghé la vita, mo sostigní y stimolé la vita.

Gejú, le Crist y ressorí é la fondamënta de nosta speranza.

I prëii por nos düc che i podunse jí n bun tru plëgn de speranza cuntra les zelebraziuns di dis de Pasca, olache i recordun la pasciun, mort y ressoreziun de nosc Signur: fontana, zënter y momënt plü important dl ann liturgich.

 

Unides y unis te Ël

Osc Vësco

+ Ivo Muser